ullades naturals

CERVESES I MUNTANYES: "Feliç 2012 des del Puig Campana"

2012-01-03T20:45:00.006Z

A 1 de gener de 2012 en el Puig Campana, Finestrat

Per a nosaltres l’encetar l’any pujant al Puig Campana, ja la podem qualificar de “tradició” doncs aquest 1 de gener de 2012 es la cuarta vegada consecutiva que ho fem. Com altres anys abans de les 8:30 ja estavem pujant Peret Soriano, el Guti i un servidor, però en aquesta ocasió se’ns ha afegit Fernadet “el primo lary”, vell conegut tambè d’aquest blog.

Anavem preparats per al fred. però la veritat es que com sabeu va eixir un dia quasi primveral, amb temperatures el•levades, malgrat que en alguns racons de la senda de l’ombria (per on varem pujar) hi havia gelat, com toca en aquestes dates!!!!

Inici de la pujada a prop del Mas de l'Oficial

Peret anava marcant el pas (per altra banda fàcil de seguir), seguit de prop pel primo lary, i una mica més enrrere anavem en un pam de llengua el Guti i “mi menda” i es que el sedentarisme té un preu....

El Guti en una revolta de la senda agafant algo d'alé

Un poc abans de les 10:30 estavem al cim del Puig, amb més presencia de gent que altres anys, Personalment esta pujada em va alegar més que en altres anys doncs després de cuatre vegades, per fi trobava allí dalt a uns altres “companys” que havia estat buscants tots els anys: el Cercavores o Acentor alpino (Prunella collaris), xicotet pardalet d’alta muntanya que visita a l’hivern els nostres cims i que es reprodueix a Sierra Nevada i els Pirineos. Per fí, el carregar amb els més de 850 gr que pesen la càmera reflex i el 300 mm, tenien alguna recompensa!!!!

Una vegada dalt, el Guti i Peret "anganyant" a un senderista basc que varem coneixer. Al seu costat "primo lary" fent el "tramosexual"....

Un dels dos Cercavores que varem poder vorer al cim

Som molt confiats i si els ho dones algo de menjar, s'acosten molt a tu

La foto "oficial" dels cuatre "miscambrilles" al cim. "No coment".....

Jo (a la dreta) per no perdre la costum, porte una diadema de renos al cap.... i la careta del Guti (el del gorro) es tot un "poema" pareix un colono del "lejano oeste".....

Una vegada baix, abans d'arreglar-nos una mica (si es que es pot...)

I no podem acabar d'un altra manera que no siga davant d'un bon "tanque" de cervesa, en aquest cas en el bar Puerto de Finestrat, on Vicent mos "mima" massa..... "primo lary" tirant-li mà al fetge i "morritos calientes" el Guti supervisant-ho

SALUTACIONS A TOTS I ELS NOSTRES MILLOR DESITJOS PER AQUEST 2012!!!!!
de Cerveses i Muntanyes

Per Pepe el makilet

EN EL CAMP: "Temps de Bolets. Breus nocions de fotografia amb flash i macro"

2011-11-27T19:30:00.002Z

Dissabte 12 de novembre de 2011. Riu Anxero, La Vila

Després de passades unes setmanes de les primeres plujes del mes d’octubre, ja escomencem a vorer pels nostres camps el primers bolets. La Vila per les seues característiques, es un lloc pobre en aquest tipus de organismes, malgrat que si que hi ha certa afició a anar a buscar el que per a nosaltres es el rei dels bolets, l’Escalatasang (Lactarius sanguifluus), que sol confondres (com em passava a mi fins que m'ho va aclarir l'amic Peret Soriano) amb el seu cosí el Robellò o Níscalo (Lactarius deliciosus), ja que son molt pareguts, però tots dos, molt apreciats en la cuïna. Malgrat que he escoltat dir que en escasos punts del nostre terme es podem trobar, aquestos llocs son un dels “secrets millors guardats” (si es que realment n’hi han...).

Però deixant de banda aquestos apreciats bolets, la veritat es que a poc que mirem per llocs humits trobarem un bon grapat d’especies de fongs; dels que vos porte ací a un parell d’especies: la primera es Suillus granulatus anomenat en català Molleric granellut prou comú al nostre territori, podent arribar fins als 10 cm de diametre de sombrer, i Baeospora myosura o Bolet de les pinyes (dupte respecte a l’especie¿?) prou més menut quel primer, alcançant tan sols les 2 cm de diametre de sombrer. Aquestos dos bolets els varem fotografiar un un punt del riu Anxero, pròxim a la fita amb Finestrat.

La fotografia aquestos organismes es relativament “sencilla”.., ja que al ser essers inmòvils no poden fugir......i això ens permet treballar amb tranquilitat, podent utilizar diferents longituds focals com ara comprovareu. Depenen de la situació en la que es troben els bolets tindrem que pensar en treballar amb flash, que segons la meua opinió quasi sempre serà necesari, malgrat que tan sols siga per a reomplir les zones més fosques.

Aquesta no preten ser una lliçó pràctica de flash, simplement mostrar-vos com ho vaig fer, tractant “molt superficialment” algunes nocions de com podem disposar els flashos per a iluminar determinades situacions.

El material
A part de la càmera vaig fer servir:
- objectius Canon 18-55 mm i 28-105 mm i un Tamron 90 mm
- tripode, molt important que les potes puguen obrir-se més de 45º el que fa que l’alçada mínima siga xicoteta o bè que dispose de columna central intercanviable (que és puga posar per dalt o per baix ). En el nostre cas disposem d’un Cullman magnesit 519 amb una alçada minima de 21 cm
- saquet de dentilles/arròs/fessols per situar la càmera damunt arran de terra. Es el que s’anomena “bean-bag” i el nostre es “de fabricació casera”
- dos flashes que puguen treballar amb sincronia.
- cable disparador
- pantalla reflectora. En el meu cas, una circular plegable per tal de rebotar la llum del flash
- una tovalla gran o semblant per gitar-nos a terra, on passarem un bon ratet....

Per a que pugue entendre millor com s'ha ilimunat cada foto, baix de cada una d'elles apareix un xicotet esquema de com varem col·locar cada un dels elements.

FOTOS AMB ELS ZOOMS GRAN ANGULAR:
Si els bolets son relativaments grans podem tractar de mostrar-los en el seu ambient o en encuadres oberts agafant grup de bolets que creixen junts.

Composició en la que voliem mostrar l'ambient on creixen els bolets (Suillus granulatus). Com que es filtrava algo de llum del sol entre el baladre varem decidir utilitzar el flash per a resaltar els bolets.

En aquesta imatge, com que els bolets estaven en l'ombra, però hi havia algo de llum que entraven al costat, varem poder utilitzar el reflector per a proporcionar il·luminació extra a l'escena.

Dos imatges molt semblants, però mentres la de dalt està il·luminada amb la llum del sol i el reflactor, a la de baix li varem col·locar un flash lateral

Grup de bolets il·luminats amb el flash rebotat en el reflactor que es troba a l'esquerra de l'escena.

Xicotet bolet, però el suficientment gran com per a no tindre que utilitzar l'objectiu macro, sino el zoom 28-105 mm a una distancia focal de 105 mm. Varem decidir il"luminar-lo amb dos flashos laterals.

Dos bolets al peu d'un baladre. Tant aquesta primera com la foto de baix estan realitzades amb un flash rebotat en el reflector, el que fa que la llum siga prou unifrome en tota l'escena produïnt-se menys sombres.
La flor estaba als peus dels bolets però vaig decidir col·locar-la damunt....

FOTOS AMB EL OBJECTIU MACRO (o d’ampliació):
Tenim la sort de disposar d’un antic objectiu Tamron macro de 90 mm SP, que dona una calitat d’imatge prou bona, malgrat que té alguns inconvenients: enfoc manual, no transmet la informació a la càmera i la relació d’ampliació es de 1:2; el que vol dir que en el sensor de la càmera el tamany de l’objecte que fotografiem es la mitad del natural, es el que alguns fotógrafs consideren la mínima ampliació per poder ser considerada una macrofotografia. Si relació fora de 1:1 com ocurreix amb el objectius macro de gran qualitat, el tamany del objecte en el sensor es idéntic al real.
Se que tal vegada no es una explicació prou clara del que vol dir macro, però la veritat es que la macrofotografía es un mòn dins de la foto de natura, del que soc un principiant. A vorer si amb la Wikipedia vos aclariu millor: “En general, s'anomena macrofotografia (malgrat que també es denomina fotomacrografía) a aquella on el subjecte és igual o més xicotet que la grandària del film o el sensor electrònic. Es denominen objectius o lents macro aquells especialment dissenyats per a enfocar correctament a una distància molt xicoteta, a magnificaciones generalment de 1:1 (o tamany natural) sense requerir equipament addicional”.

Grup de Baeospora myosura amb dos flashos. No em vaig adonar de la mosqueta fins que no vaig vorer la foto en l'ordinador...

Retall digital de la mosqueta que vaig trobar

Com que els bolest eren poc cromàtics vaig decidir provar a vorer com quedaba la imatge sense color

Ara hem situat el flash per darrere i per dalt dels bolets a aproximadament 45º per la dreta

En aquesta foto voliem tractar de captar més llum ambient per lo varem treballar amb dos flashos laterals però amb un temps d'exposició més llarg, concretament de quasi mig segon (0,4 sg.), el que fa que haja més llum a terra i no sols concentrada en els bolets com ocorreix quan es treballa unicament amb el flash.

Bò, ja hem vist alguns tipus de il·luminacions per a sujectes de tamany xicotet o mitjà. Ara la decisió de quina fotografia i per tant de quina llum vos agrada més, es vostra.

Salutacions de Pepe el makilet

CERVESES I MUNTANYES: "A per arboços.....per a fer licoret. clar està!!"

2011-10-14T10:12:00.003Z

Barranc de Tagarina, Sella. 9 d'octubre de 2011

La ruta que vos proposem es molt accesible en tots els sentits: fàcil de trobar, de seguir, amb un nivell baix de dificultat, lo que la fa idònea per a totes les edats; i sobre tot molt recomanable per lo espectacular del paisatge que es pot gaudir; però per si açò no fora poc, en aquesta època de l’any podem trobar uno dels manjar més deliciosos que pot oferir-nos en monte mediterrani: els arboços (Arbutus unedo)

El Alt de la penya de Sella es una el·levació que arriba fins el 1100 metres i que separa el Barranc del Arc al sud del Barrac de Tagrina al nord i jo entenc que forma part del masís de l’Aitana sent una de les seues estribacions cap al sud.

La nostra ruta comença en el Pouet d’Alemany al que accedim per una pista asfaltada amb el “tanque” del Guti, ben acompanyat per les dos senyoretes Silvia i Marieta i els dos borinots Peret Soriano i un servidor. Con que la ruta es circular podem començar des de la mateixa pista de terra que eixi a la dreta de la fonteta (mirant la font) o baixar eL darrer tran de camí que hem pujat amb el cotxe i agafar la primera pista que ens trobem a l’esquerra.

Des d’ací es una pujadeta quasi continua però molt suau fins que arribem a l’explanada que hi ha al cim, molt utilitzada abans pels parapentistes i on hi ha una xicotet caseta des d’on si el dia es clar, podem maravellar-nos amb l’espectacularitat de les vistes.

Per a tornar al pouet agafem una pista que hem deixat a l’esquerra quan arribavem al cim, i que ens conduirà directes al Pouet.

Al poc de iniciar la ruta ja comencem a collir arboços

Un "posado" amb l'Aitana de fons...

Ho controlem tot, no se'ns escapa res....

El Guti com sempre tot li pica....no serà per que no es cervesa?....

Com diu el dit: "Cerrar las puertas y soltar los galgos, que ya estamos tos!!"

L'ùnic tram de senda es en la tornada, la resta es pista.

"Que dos puntals, per a una biga!!!...."

Per la dreta tenim a les convidades de luxe: Silvia i Marieta, i després al "Xequepena Team" amb la el seu uniforme (que guepets que anem...) el Guti, Peret i un servidor....

Per a fer temps abans de fer-nos la cerveseta, parem a la pared del pantà. I ací podeu vorer a la protagonista de la versió valenciana de la pel·licula "Algo pasa con Mary-eta"

I per fi arriba el moment que tots dessitjavem, sino per a que eixim al monte?......

Volia possar-vos un video de la perspectiva des del cim, però la "màquina" diu que no.... un altra vegada serà.

Salutacions del makilet

Equip: La primera foto dels arboços, està feta amb Canon 350 D i Canon 28-105 mm 3,5-4,5 i la resta de fotografies i el video amb una compacta Olympus FE 47

EN EL CAMP: "El Tumbing-hide"

2011-10-07T19:22:00.006Z

No resulta gens fàcil definir que es la Fotografía de Natura. Podriem pensar que es simplement es una modalitat fotogràfica que es realitza al medi natural; però tendriem que definir que entenem per “medi natural”, per lo que la cosa pot complicar-se. Si busquem en l’actual “cuna del saber humà”...., en Wikipedia. diu: “La fotografía de naturaleza es una modalidad del amplio tema fotográfico que trata de enmarcar en el papel la grandiosidad de los paisajes, la fauna, la flora y los pequeños detalles”; i jo n’estic prou d’acord amb aquesta definició però amb matiços. Per exemple caldria definr que entenem per paisatge, per lo que tal vegada seria més correcta la seguent definició: “es un conjunt de modalitats fotogràfiques que mijançant variades tècniques, tracta de plasmar en imatges a tres elements protagonistes: el Paisatge natural (pot incloure elements artificials però no com a protagonista de la foto), la Fauna silvestre (o com a mínim en semillibertat), la Vegetació (sempre com a element viu) i parts, porcions o detalls d’aquestos dos darrers elements protagonistes (per exmple els estambres d’una flor o les escates del ala d’un papallona).

En aquesta foto de paisatge, malgrat que hi han el·lements artificials (edificis), el protagonisme el té el Penyal.

Nosaltres no considerem fotos de natura aquelles on les protagonistes no es troben en llibertat, com es el cas d'aquestos Muflons a Terra Natura.

Un detall d'una fulla si que pot enmarcar-se dins de la fotografia de natura

En aquesta nova secció del blog, anirem mostrant-vos totes les "locures" que fem per tal d'aconsseguir algunes de les fotografies que apareixen en ell, explicant-vos com treballem i les tècniques que fem servir al camp, d’ahi que l’anomenem “EN EL CAMP”.

En la depuradora de La Vila i el pantà Amadori, agost de 2008 i 2011

La Fotografía de Fauna salvatge o caça fotogràfica: el TUMBING-HIDE o CUERPO A TIERRA

La fotografia d’animals en llibertat tal vegada siga la modalitat de fotografia de natura més coneguda per tots, gràcies als nombrosos documentals que podem veure a la televisió.
Per a tractar de fotografiar a un especie animal en condicions naturals n’hi han dos maneres de fer-ho: estar a l’aguait (o acecho en castellà) o al rececho (igual en castellà); es a dir, o bè esperar al animal en un lloc concret o o anar darrere d’ell; sent tal vegada aquest darrer tipu de fotografia de fauna la que encaixa millor en la definició de “caça fotogràfica”.

Avui en aquesta entrada vos descriurem una tècnica que seria un tipus d’aguait: el tumbing-hide. I vos preguntareu que “collons” voldrà dir aquest nomenet..... doncs bè la veritat es que este graciós nom està compost de la parula “hide”que prové del verb anglés to hide; que vol dir amagar; i que actualment s’utilitza a tot el mòn per tal de descriure un amagatall o “barraqueta” des d’on observar i/o fer fotos als animals, i per la paraula “tumbing” que crec que va ser inventada per algun ocurrent fotògraf espanyol, que va agafar este vocable que ja s’emprava per a descriure l’acció de “estar tirats al sofa veient la tele”, per a passar a descriu l’acció de “estar gitat a terra amb la càmera”. El millor per tal d’entendre-ho es que veieu les imatges que teniu acontinuació.

Ventajes i inconvenients d'aquesta tècnica:

- A favor

Les fotos al estar fetes a la mateixa alçada dels animals son més atractives visualment, doncs el subjete fotografiat no pareix estar "apegat"contra la terra que té darrere, com ocorreix quan la foto esta feta des d'una prespectiva més elevada.
El amagatall al ser baixet la fauna no recela tant com en altres amagatlls més alts, on el fotògraf esta assentat en una cadira.

- En contra:

Tan sols es pot utilitzar en llocs molt concrets que deuen ser espais oberts i amb lo més plà possible..
Poca mobilitat al interior lo que es tradueix en una baixa capacitat d'observar el que ocorreix al voltant de l'amagatall.

Les primeres sesions de "tumbing" les varem fer a una bassa pròxima a la depuradora i tan sols feiem servir per tal d'ocultar-nos una xarxa de camufltge. Com podreu vorer en altres imatges, obvia tambè es important portar algun el·lement per a fer més còmoda la sesió (que uno ja va tenint uns anyets...: colxonetes, esterilles, etc., la càmera l'apollavem damunt d'un coixí.

Aquestes son algunes de les fotos que varem fer:

Camallonga jove (Himantopus himantopus)

Corriolet jove (Charadrius hiaticula)

Siseta (Actitis hypoleucos)

Enguany i per tal de tindre una major mobilitat, hem dissenyat el seguent amagatall: xarxes de camuflatge, tubs de reg, piquetes per al interior dels tubs, colxonetes, esterilles, i un trípode que pot baixar fins les 17 cm d'alçada.

I aquestes son les darreres imatges d'enguany:

Varios exemplars de Siseta s'acostaven

També varem tindre als Corrioletsa prop , però no tant com esperavem

Però realment el que anavem buscant eren Agrons que haviem vist dies abans en la zona, malgrat que finalment no es varen posar "a tir", si que fotografiarem Garcetes (Egretta garzetta).

I no tan sols son les aus de tamnay gran les que s'acosten a l'amagatall

Una Coeta (Motacilla alba) acaçant mosques

Per tal d'acabar aquesta entrada al blog que millor que vorer-nos "el cuerpito" en moviment....

Esperem que aquestes entrades de "en el camp" vos serveixquen per fer-vos una idea de com "treballem" al camp i que vos haja resultat entretinguda.

Salutacions de Pepe el makilet

Equipo: Canon 350 D, Canon 300 mm, Canon 18-55 mm, Canon compacta (video), trípodes, xarxes i teles de camuflatge, etc

L'ERA DIGITAL: "El sopar dels mussolets"

2011-08-09T17:01:00.017Z

En el Pantano i l'Almisserà, juny de 2006 i 2011

I com no, de nou el dia 25 de juliol varem tindre un altre naixement "en el Parc Natural de la Serra Gelada"!!!! i aquesta vegada li ha tocat ser pares a Eva i Toni "Cap d'Olla". Molt acertadament...han decidit posar-li de nom MARTA; malgrat que tambè li hagueren pogut posar JAUME (nom molt viler, ja que va naixer eixe dia...), però com ja es típic en mi, l'he rebatejada com a "LA MUSSOLETA". Moltes felicitats als pares de la criatureta i per favor Cap d'Olla no tornes a agafar una bicicleta fins que la "mussoleta" "no se'n vaja a la mili"....

La fotografia d’Alta Velocitat, es aquella en la que es tracta de captar lo que ocorreix en dècimes de segon, es a dir congelar un moviment molt ràpid; com bè pot ser una carrera de motos, l’esclafit d’un globus o el vol dels ocells.

Abellerol arribant al niu; fotografiat a una velocitat d'obturació alta però sense flash

En la fotografia de natura este terme s’aplica més bè a la fotografia de fauna en moviment, mijançant l’utilització de flashes en les que es pot sel•leccionar una durada de la llampada (destello en castellà) de tan sols 1/20.000 segons, o el que es el mateix, 20 milèsimes de segon. Açò ens permet “congelar” el moviments més ràpids de qualsevol animal.

Mussol mascle arriban al forat on tè el niu al pantà de l'Amadori

Mussol apunt de parar-se al forat del niu a l'Almisserà

Però en aquesta entrada no vaig a aprofundir en aquesta tècnica, sino més bè el que volia mostrar-vos es que utilitzan-la al mateix temps que aconsseguim imatges espectaculars tambè podem descobrir moltes coses de la fauna amb la que es treballa. Es el cas dels nius dels Mussolets (Athenea noctua), que vos mostrem a continuació. Durant tres anys, hem estat treballant per tal d’aconsseguir imatges en vol dels mussols quan arriben al niu amb el sopar per al pollets. Primerament varem tindre que trobar els nius (uno al Pantano i l’altre a l’Almisserà) i una vegada el polls estaven emplomats i sempre amb molta cura de no escamar als pares (sempre assegurant-nos de que entren a cebar als polls) montavem l’equip i escomençavem a fer fotos. Aquestos son els resultats, no de tot el treball fotogràfic i que en alguna altra entrada vos mostrarem, sino que vol ser una mostra de la dieta dels nostres mussolets.

Tota la documentació consultada coincideix en que l’alimentació del nostre xicotet mussolet, es molt variada i aquestes imatges així o confirmen. Des de papallones nocturnes fins a exemplars juvenils de distintes tipus de serps!!!!! La veritat es que després de desmontar l’equip, no trobava el moment d’arribar a casa i poder vorer les imatges a l’ordinador, sempre hi havia algo nou per descobrir!!!!!!!

Espere que vos “maravellen” (almenys una mica) tal i com em pasava a mi quan les visualitzava per primera vegada.

A continuació teniu algunes de les preses que varem poder fotografiar als nius en les que varem treballar, un situat en un garrofer del pantà (2006) i l'altre en un garrofer de l'Almisserà (2011). Les imatges tan sols voren ser una xicoteta mostra d'algunes de les preses de aquestos xicotets buhos, mai pretendre assegurar quina es la dieta exacta d'aquest ocell a La Vila.

Malgrat que es un mostra però ja s'adivinen diferències i similituts entre els dos llocs (hi ha que tindre en compter que en la quantitat de fotos no es el mateix): els invertebrats aportats en cada un dels nius son diferents (com es llògic en dos ambients diferents...), però en els dos apareix com a presa quotidiana el Adragò, i sempre el "de garrofer" (Hemidactylus turcicus), cosingermà del que tenim per les nits en les parets de les nostres cases (Tarentola mauritanica)

Aquestes primeres fotos corresponen al niu del pantà:

Un llombrigol o llombrisa i en la foto de la dreta un cigarra verda de matoll

Dos centpeus (probablement Lithobius sp. o Scolopendra sp.) de grans dimansions i verinosos

Dos adragons de garrofer (H. turcicus)

I a continuació teniu les fotos del niu de l'Almisserà:

Dos mamifers, a l'esquerra una Mussaranya (Crocidura russula), especie poc comú a La Vila i a la dreta el que pareix una rata de camp (Rattus norvegicus)

Dos exemplars més de Adragó de garrofer

Exemplars de dos espècies de llagostins (probablement la de la dreta es del genere Locusta sp.)

Dos exemplars femella d'Escarabat rinoceronte (Oryctes nasicornis), el més gran dels escarabat ibèrics i que va ser la presa exclusiva durant una nit. En la identificació d'aquesta especie m'ajudat la meua companya de treball Carmina, especilista en aquestos insectes.

Però la sorpresa més gran en l'alimentació d'aquesta espècie, me la vaig emportar enguany quan després de fotografiar a uno dels pares entrant al niu amb el que pareixia un llombrigol (de nit i de lluny es difícil apreciar del que es tracta...), vaig poder comprovar amb incredulitat el que era realment; i no es un altra cosa que dos exemplars de dos espècies diferents de serps. La foto de dalt pense que es tracta d'una Coronella girondica o Colobra llisa, especie d'hàbits crepusculars, mentre que en la foto de baix s'aprecia clarament un exemplar inmadur de Serp d'escala (Elaphe scalaris). Encara estic imaginat-me a uno dels polls tractan d'engolir-se a una d'aquestes serps...... Bon profit!!!!

Salutacions de Pepe el makilet, ah! i per cert....... VISCA SANTA MARTA!!!!! I TAMBÈ LA XICOTETA MARTETA!!!!!

Equip: Canon 350 D amb dos objectius, Canon 28-105 mm i Canon 18-55 mm; sempre hi havien muntats dos flashos (inclús tres) un altra cosa es que es dipararen tots dos (devegades no funcionava un), disparador a distancia per radio (marca "Chinorris"), varios trípodes, xarxes de camuflatge i en les fotos de l'Almisserà, des de dins del cotxe.

L'ERA DIGITAL: "ELS AGRONS DE L'ILLA"

2011-06-25T10:38:00.001+01:00

En L'Illa de Benidorm, abril del 2008

Com no podia ser d'un altra manera, cada vegada que vaig a fer una estrada al blog, naix un xiquet al Parc Natrual de la Serra Gelada.... en aquest cas a sigut Raul Linares, (a partir d'ara "l'agronet") per lo que vulc dedicar-li aquesta entrada a ell i als seus pares Pepe Luis i Eus. Però no puc oblidar-me de dedicar-li-la tambè a una companya del treball que torna amb nosaltres "la Tita Rebe", després d'una temporada criant a "L'Obileta" i a "la Corbeta" i que a ben segur i junt als altres dos fèmines del parc, faran front comú per a fer-me "desanquietar"!!! I si una torna, un altre se'n va, però per desgracia "a la vorera d'enfront" i no entengueu mal, es que el "destinen" a prop, per lo que tindre que continuar "agunatant-lo" cada matí..... i un altre que ens deixa per una temporadeta es "Dani Daniel", a tots dos tambè voldria fer-los un xicotet homenatge dedicant-los aquesta entreda. Hi ha hagut per a tot.....

Va ser en març del 2007 quan fent un recorregut per L'Illa de Benidorm per tal de controlar les parelles de gavina que nidifiquen allí, vaig vorer com un grup de Garcetes (Egretta garzetta) eixien volant des dels penya-segats de la vessant sud. En un primer moment no em va pareixer extrany ja que haviem estat veien-les al llarg de tot l'hivern a L'Illa, però una vegada vaig agafar els prismatics i em vaig fixar millor en la zona d'on varen eixir, em vaig emportar una gran sorpresa al descobrir varios nius contruits damunt les Paleres i les Soses i que contenien ous de preciosos tons blaus. Sabiem que en altres illes de la Mediterrania, havien des de fa temps colònies d'agrons, com en Illes Medes, o en les illes del Mar Menor, però este era el primer dato de nidificació per a la comunitat, d'aquestes aus en una illa.

Després el Parc natural va escomençar els treballs de seguiment de la nidificacióque continuen fins al dia de avuí, i en el que s'inclou el marcatje mijançant anelles "de lectura a distancia" o de PVC dels polls.

L'evolució de la colònia, la teniu a continuació i ha estat marcada pels canvits en l'ubicació d'aquesta dins de L'Illa d'un any a l'altre. Des de zones prou accesibles per al personal del Parc en 2007 fins a l'actualitat localitzats en la part més alta dels penya-segats encarats al nord, i on si no s'empleen tècniques d'escalada no es pot arribar.

Font: Parc Natural de la Serra Gelada

Dos han sigut les espècies que han criat a L'Illa, la Garseta (Egretta gaezetta) i l'Espulgabous o Esplugabous (Bubulcus ibis), mantenint-se actualment com a reproductor tan sols la primera. Son dos aus comuns a tot el nostre territori especialment a l'hivern però que a la provincia d'Alancat nidifca de manera molt localitzada.

Hem de dir que les imatges que teniu a continuació, han sigut fetes aprofitant l'entrada a la colònia del personal del parc natural quan realitzava el seguiment dels nius, per tal d'evitar així molesties innecessaries.

En primer terme exemplar d'Espulgabous

Varies fotos de Garceta blanca

Ací teniu una secuencia de incubació d'un Espulgabus.

Equip: Canon 350 D amb objectiu Canon 300 mm, trípode i xarxes de cauflatge

Anem de "rally"!!!!!

2011-05-23T17:17:00.001+01:00

El passat 2 d'abril em vaig decidir a participar en el II Rally Fotogràfic del Penyal d'Ifac. Aquest event va escomençar a les 17:00 hores, en l'Hotel Diamante Beach, finalitzant al dia seguent a las 14:00 hores en el centre de visitants del parc. Aquesta "prova" va ser organitzat pel Foto Club Ifach amb la col·laboració del Parc Natural del Penyal d'Ifac i el patrocini del Ajuntamient de Calp.

El dia 2 ens varen explicar als 58 particpants que cadascun de nosaltres deuria presentar un total de 8 imatges que puntuarien els jutges de 1 a 5 punts. Dins deixes 8 fotos havien dos grans grups: tema lliure (7 fotos) i tema obligatori: Villa medieval d'Ifac (1 foto); però dins del tema lliure, havien "continguts" que multiplicaven el valor de la puntuació del jutjat, pel doble o pel triple; es a dir:
multiplicaven per tres les fotos que amb els objectius:
- vista desde la cima, gaviota en vuelo, Anthericum liliago, pinos doblados, Thymus webbianus o nocturna del peñón
multiplicaven per dos les fotos amb la següent temàtica:
- Silene secundiflora, zona del mirador, insecto, cormorán acantilados o paseo principe de Asturias

Per la meua part era la primera vegada que participava en una competicia d'aquest tipus. I així després d'inscriu-rem i rebre les instruccions del concurs em vaig dirigir a tractar d'aconsseguir les primeres imarges per la zona del Passeig Ecològic Princep d'Asturies. Allí vaig captar gavines en vol, Corb marí, contrallums, submarinistes, etc, algunes de les quals finalment vaig presentar a concurs. Després i una vegada s'havia amagat el sol, vaig anar a el Morro de Toix per tal de fer un paisatge nocturn del Penyal.

Corb marí emplomallat

Nocturna del Penyal

Al dia seguent tocava pujar al cim d'Ifac, era la primera vegada que ho feia i no em va decebre lo més mínim. Vaig fer alguns paisatges i gavines en vol i covant i ja conforme anava baixant vaig realitzar la resta de les fotos que més tard entregaria a l'organització en formato JPGE sense retocar tal i com varen ser preses (per a mi, el major encert dins de les normes del concurs). A les 12:30 hores entregaba la tarjeta i seleccionava les fotos per a concurs, "la suerte estaba echada"....

Gavines de potes grogues

Gavina covant en el cim del Penyal

Companys del rally en el cim

Flors de Anthericum liliago

Detall d'una pedra del jaciment medieval

El fallo del jurat (curiòs que et cride "fallo" quan no em donen res....) i entrega de premis es va produir el dia 7 de maig al Parc Natural del Penyal d'Ifac. En aquest enll´ç teniu tota la informació:
http://www.fotoclubifach.org/index.php

I..... vos preguntareu....... com vaig quedar????????? doncs més mal "que la Xarito"!!!!! en el lloc 36!!!!!;
http://www.fotoclubifach.org/attachments/127_CLASIF.pdf
en realitat no se si està bè o mal, donat la poca experiència en aquest tipus de proves, però tambè he de dir que aquest tipus de rallies s'amolda més a fotógrafs que dominen la fotografia de base, la tècnica, la foto creativa, coses que jo comence ara a manejar i malgrat que em considere un fotògraf "avançat", però tan sols en una modalitat molt concreta que es la fotgrafia de fauna salvatge; però tambè he de dir que pel que vaig vorer, el nivell dels participant (i tambè dels seus equips fotogràfics...) era molt elevat!!!!

I l'any que ve??? participaré???? no ho se, segons com bufe l'aire..... la veritat es que ho vaig passar d'allò més bè, rodejat de gent que malgrat que no son fotògrafs de natura (en el pur sentit de la paraula), saben captar genialment la natura que ens rodeja.

Tan sols donar les gràcies a l'organització per el seu magnífic treball i com no als companys del parc que em van ajudar per a que poguera triar les afotos, gràcies Ana i Marta.

Ací teniu les afotos que finalment vaig presentar a concurs i amb les que vaig aconsseguir eixos 130 punts.... a vorer si l'any que ve..........

Salutacions de Pepe el makilet

L'ERA DIGITAL: "Un mensaje para los tataranietos"

2011-04-05T18:42:00.002+01:00

Amb aquesta entrada voldria felicitar a Patricia i Fernando pel naixement de Julieta Carmona Guijarro que va vindre al mòn el passat 30 de març, i a la que li dedique aquesta entrada, desitjan-li que quan siga major puga continuar disfrutant amb el seu germanet Ferran de vorer volar a l’Espardenya balear per davant la Serra Gelada (com moltes vegades ha fet son pare....quan tenia que estar fent faena!!!!). I continuant amb la meua costum de “rebatejar” als xiquets del Parc, d’ara endavant per a mi Julieta sera “l’Espardenyeta”.....

Exemplar adult d'Espardenya balear

"Un mensaje para los tataranietos", així titulaba el diari Información la noticia apareguda en aquest mitjà de comunicació el dia de “Cap d’any” (1 de gener de 2011)

http://www.diarioinformacion.com/alicante/2011/01/01/mensaje-tataranietos/1080268.html

en la que es parlava del dipòsit i tancament de la anomenada “El Arca del Tiempo” en el complexe cultural de “Las Cigarreras” de la ciutat d’Alacant. Esta iniciativa en paraules de l’alcaldesa d’aquesta ciutat "evoca las cajas de cartón en las que nuestros abuelos guardaban sus recuerdos más valiosos", i d’això es tracta, no es ni més ni menys que un baul en que es varen introduir llibres, fotografies, periòdics del dia i grapt d’altres objectes curiosos: una pereta o bombeta (bombilla) una caixa de preservatius o un dècim de loteria.

I vos preguntareu i que “pinta” aquesta noticia en Ullades Naturals??....... Si obriu aquest enllaç i mireu la foto que apareix de la senyora alcadesa i les xiquetes o comprendreu!!!!!

No se com (bueno si que ho se!!), ha anat a parar una foto nostra allí dins!!!!!. Si senyors, com s’aprecia en el diari, la senyoreta Castedo està passant-li a la xiqueta una foto nostra de la que es la més amenaçada de les nostres aus i exclusiva dels Illes Balears!!!!!, l’Espardenya balear (com li diem nosaltres ací a La Vila) o Baldritja balear (a Valencia i Castellò) o Virot (a les Illes Balears) o <> (Puffinus mauretanicus)

Elias Gómis de la web Naturalicante, em va preguntar si li donava permís per tal dipositar allí dins la foto. Vaig pensar que si aixó podia contribuir en algo en la conservació i difusió de la problemática d’aquesta especie, per que no fer-ho!!!!

En definitiva el que volia contar-vos es amb aquesta entrada es que a esta ocell marí, li pronostiquen un futur una mica “fosc”, per dir-ho d’alguna manera.... En el “Libro Rojo de las Aves de España” apareix catalogada com “En Peligro Crítico”, el màxim grau d’amenaça. Per a que vos feu una idea del nivell de pèrill, en el mateix document, la coneguda Aguila Imperial Ibèrica (Aquila adalberti) està per davall catalogada com “En Peligro”. El motiu d’aquesta catalogació tan negativa de l’Espandenya es que s’estima que la probabilitat d’extinció en les tres properes generacions (54 anys vista) es superior al 50%!!!!!! o el que es el mateix, un declive poblacional superior al 80% en eixe periode.

Per tant, quan obriguen la “famosa” Arca del Tiempo d’ací 90 anys, podran els nostres nets traure la foto i vorer que com continua volant per davant les nostres platjes a aquest fantàstic ocell???? Espere de tot cor que les prediccions que han fet les científics (malgrat que els conec...) per al futur de l’Espandenya siguen errònies; el que voldrà dir que les admistracions s’haurien pres en serio la situació d’aquest ocell i haurien adoptat unes correctes messures de conservació. (ejem.....)

L’Espandenya balear com el seu nom diu, nidifica exclusivament a les Illes Balears, principalment a Formentera, i les darreres estimacions cifren la seua població reproductora entre les 1.750-2,125 parelles (SEO/BirdLife, 2001), malgrat que la població total podria estar al voltant de les 30.000 exemplars; però estes cifres son estimacions realitzades des de embarcacions pesqueres en alta mar i la realitat es que no saben molts individus n'hi han. Una de les darreres observacions més nombroses va ser realitzada el dia 12 de desembre de 2009 en el cap de Cullera on Javier Blasco, Mateo Aleixos, Sergio Bargues, Jordi Miralles, Rafa Muñoz, Bosco Díes, Victor Paris i Luis Aleixos pogueren comptabilitzar 16.421 exemplars. L’actual declive de la població esta marcat per la mortalitat adulta, un 7,4 % anual causat principalment per les captures accidentals en distints arts de pesca i per la predació per part de gats asilvestrats i rates en les col•lònies de cria; però els seus problemes no cacaben ahí i també es veu afectada per la sobresplotació pesquera, vertits contamients, perdua de llocs de nidifcació (turisme, construccions, etc), etc.

Espandenya balear en aigues d'Alacant (diapositiva escanejada)

Espandenya balear a contrallum (diapositiva escanejada)

Exemplar de Espardenya Cendrosa (Calonectris diomedea) cosina de la balear però més gran, i a la que li didicarem un altra entrada. Realitzada en aigues de Formentera durant un viatge de pesca amb Miguel Esquerdo

Espandenyes balears en aigues de Formentera

Equip fotogràfic: Càmeres Canon 50 i Canon 350 D amb objectiu Canon 300 mm F/4 a pols

L'ERA DIGITAL: "Gavines per terra, temporal per la mar"

2011-02-22T20:23:00.003Z

Divendres 11 de febrer, a 28 milles de les nostres costes

Amb aquest títol voldría escomençar una entrada al blog que fa referencia a la xarrada inaugural que faré dins del cicle de xarrades “De Cara a la Mar” que el Xoriguer i el Club Nàutic de La Vila han organitzat per al 2011 i del que més avall podeu trobar el cartell amb les dades de les mateixes. La xarrada al igual que aquesta entrada, vol ser un xicotet homenatge a tota la gent de la Mar: mariners, patrons, armaors, rederos, calafats, carpinters i un llarg etcetera de professionals que han dedicat i li dediquen la seua vida a bregar a diari amb la nostra mar mediterrània.

Quan un persona de terra seca com jo, està en un barco a 28 milles de la costa i mira a tots els costats i no veu el Puig Campana o la serra d’Aitana, les sensacions que te invaeixen son extranyes, entre aquestes creus estar com perdut, no saps cap on mirar i al mateix temps de sentir-te insignificant per lo bast de la mar, més encara si tractes de imaginar-te la fondaria que tenim baix nostre a aquesta distancia de la costa.

Però en el meu cas, totes aquestes sensacions es tornen en emoció i excitació quan comence a vorer ocells volant per damunt la barca. Eixe es el motiu que em va portar a embarcar-me el divendres de febrer 11 (i moltes altres vegades abans) amb la barca d’arrossegament “Juan LLoret”, gràcies a al meu bon amic Miguelet Esquerdo patrò d’aquest barco que em va convidar.

Estavem a 320 braces d’aigua, que per als de terra endins com jo, son prop de 540 metres de profunditat (1 barça son 1,67 metres) que es diu prompter; son més de dos hores i mitja de navegació fins “la platja” (lloc del fons marí per on s’arrossega el bou), i segur que molts al vorer la fondaria que he dit, ja saben que es el que busca el Juan LLoret i altres barques que estaven junt a ell, com el “Pau” de Bartolet (un altre bon amic) o la “Manuela LLoret” de Félix. Doncs si, busquavem a la “reina” del nostre mediterrani a la taula: la gamba roja (Aristeus antennatus).

Jo per la meua part i prismàtic en mà, buscava a altres habitants del mar obert, els ocells marins més oceànics que rarament s’acosten a terra. I el viatge no em va decepcionar, ja que vaig poder vorer i fotografiar a dos especies d’aus que en la costa de la Vila no son gens fàcils de vorer, com es el cas de la Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) i del famós Càgalo (Catharacta skua); nom que li han donat els mariners a este ocell, per que diuen que fa “cagar” a les altres gavines. I no van mal encaminats al pensar això, ja que el que fa esta “criatureta” de metro i mig d’envergadura i més de kilo i mig de pes, es perseguir a altres ocells per a que solten el que porten al bec, es a dir que roba el menjar que han pescat altres aus marines, ja siga en les colònies de cria del nord d’Europa o en la zona d’hivernada, com es aquest cas, tractant de furtar-li a les gavines el peix que agafen del descarte de les barques; tota una “preciositat” de pardalet que podeu vorer en les fotos que teniu a continuació que han sigut fetes en aquesta darrera sortida de pesca.

Espere que disfruteu amb elles, igual que ho vaig fer jo mentre les feia, així mateix també espere vorer-vos en la xarrada al club nàutic.

Les fotos seguents corresponen ton sols a aquesta darrera sortida de pesca, en futures entrades aniré ficant-ne altres en diferents barques, més a prop de la costa.
Comença la pesquera!!!

Comencem a calar, Marcos y "el Massa" a la maquinilla

Gaspar en les portes

Miguelet al timò

Ja han passat 5 hores i comencem a "xorrar"; Marcos i Gaspar llevant-li les voltes que porta el bou

Des de les 11:00 del mati ja ens segueixen les Gavinetes de tres dits

Una gavina de potes grogues acosa a una Gavina corsa

Els Càgalos es deixen vorer al poc de fer-se de dia

Son els verdaders "matons del barri", especialistes en furtar el menjar que porten altres ocells

Tan sols agrair de nou a Miguel Esquerdo (patró del Juan LLoret) i a la tripulació del mateix: Marcos, "el Massa" i Gaspar, el tracte que em varen donar. Moltes gràcies!!!.

Cartell amb les xarrades que farem al Club Nàutic:

Equipo fotogràfic: Canon 350 D amb objectiu Canon 300 mm, treballant quasi sempre amb prioritat de abertura amb el diafragma a f/4-6,3 a 100 ASA per poder aprofitar la velocitat més el·levades que proporcione la càmera a eixos diafragmes, per així contrarrestar el moviment del barco.

L'ERA DIGITAL: "EL Projecte Canyet"

2010-12-27T19:08:00.042Z

Avuí fa un mes que varen naixer “les rabosetes de Mariola”, Noa i Aitana i per tal de celebrar aquest esdeveniment, vulc dedicar-los esta entrada al blog; per a que quan siguen més majoretes i pujen pel Barranc del Cint, puguen continuar gaudint del vol majestuòs d’aquestes aus. I com no, esta entrada tambè va dedicada a Nuria i Jaume, els pares de les dos “rabosetes” i no puc oblidar-me als seus tios, que son la resta de personal del Parc Natural de la Serra Mariola: Júlia, Miquel, David, Raul i Alex (el nou “fitxaje”). Va per tots vosaltres!!!!!

“Lloc on es deixen o s'enterren les bèsties mortes”; esta es la definició que fa el diccionari de la paraula CANYET. Però per als ornitòlegs alacantins esta paraula significa ni més ni menys que la tornada als nostres muntanyes d’una de les aus voladores més grans que hi han, el Voltor comú, i tot gràcies al esfoç i dedicació d’un pare i un fill, que han llluitat per tal d’aconsseguir-ho.
El Projecte Canyet, va naixer a l’any 2000 per l’espenta d’Alvar Seguí LLopis i Alvar Seguí Romà, amb la intenció de que el Voltor (Gyps fulvus), au extingida de la nostra geografia des de fa anys, tornara a criar a les muntanyes de la provincia. Per tal de aconsseguir-ho varem construir unes instal•lacions a la zona de les antigues pedreres de San Cristòfol que al mateix temps serviren de canyet (o muladar) i de zona de fixació per als voltors que anaven a alliberar mijançant un procés denominat “aclimatació”, on primerament el voltors es trobaven captius i als que se’ls ho portava menjar amb regularitat; per a que un mes després poder allibera-los una nit.

Gràcies a este treball continuo d’ells dos, especialment en lo que es refereix a l’aportació de menjar, així com d’altres persones implicades, i del necessari recolçament tant d’entitats públiques com a privades (Ajuntament d’Alcoi, concessionari RENAULT, carrocerias MIROFRET, La Unión Alcoyana, la Caja de Ahorros del Mediterráneo i Cárnicas Catalá), varem aconssguir que en l’any 2004, cinc parelles de voltors escomençaren la nidificació als cingles del banrranc del Cint. Des d’aleshores el nombre de parelles anat en aument fins les 17 parelles actuals (vorer la gràfica), a més d’un nutrit grup d’altres aus que estan presents en la zona però no hi crien.

Font: FAPAS-Alcoi

Este es el segon anys que participe en l’anellament dels voltors que son capturats al canyet, fent servir una gabia-trampa. A les aus capturades se’ls ho col•loca tres tipus de marques, dos anelles (metal•lica i de PVC) i dos bandes alars amb el mateix còdig de l’anella de PVC. En les fotos que teniu acontinuació les podeu observar.

La veritat es que no hi han paraules per a descriu-re el que sents quan portes un voltor als braços.... tal vegada jo diria que es............ PROU CANSAT!!!, per que hi ha que vorer la força que tenen estos bitxos!!!! però es algo increible!!!!

Barranc del Cint

Miquel adoctrinant a escolars en l'amagatall del canyet

Dia de marcatge de voltors capturats al canyet

Salutacions del vostre amic.

Pepe Santa

L'ERA DIGITAL: "L'Aguiló de l'Almisserà"

2010-11-16T12:12:00.011Z

En l'Almisserà, durant l'hivern de 2007 a 2009

En setembre de l’any passat varem fer una entrada al blog que es deia “l’Aguiló del riu” fent referencia a que varem fer el seguiment fotogràfic d’aquesta rapinyaire en el riu Amadori. Doncs bè, com es lògic pensar, no tans sols podem vorer esta espècie en este lloc concret, sino que al llarg del terme de La Vila son varios els punts on es relativament fàcil disfrutar del seu vol. Un altra d’aquestes zones es l’Almisserà. Com es frecuent en esta espècie sempre busca àrees obertes i amb poca vegetació.

Com la zona del riu era massa transitada, varem estar buscant un altre punt per tal de fotografiar-lo, i el varem trobar a uns bancals abandonats de la partida de l’Almisserà, quan un dia del mes desembre de 2007, vaig vorer a uno d’ells parat en un atmetler. Des d’aleshores, tinc una cita amb ell (o ella...) tots els hiverns, que es quan torna a visitar-nos.

Sempre hem seguit la mateixa forma d’actuar per tal de tractar de fotografiar-lo. Primer localitzem la zona per on sol volar. Busquem un arbre de referencia per tal de atraure-lo a ell mijançant algo de carn, generalment carcasses de pollastre que molt amablement ens “cedeix” Carnisseria Tomàs Llorca i més concretament el meu bon amic Jaume “el Guti”, però tambè el seu germà Llorens. Primerament els situem dalt de l’arbre per a que puga vorer el regalet i una vegada ja sabem que ve a per el seu esmorsar, el col•loquem a terra nigat a una piqueta.

L’hivern passat esta costum de deixar carn en el camp em va costar una xicoteta discusió amb un vei de la zona, que deia que el seu gos s’havia enverinat amb la carn que jo havia deixat..., cosa que no em va sentar massa bé, doncs carn més fresca que eixa, ninguna!! acabadeta de tallar...i si no que li ho diguen al Guti “la llanda que li done...”; per lo que li vaig dir que podria haver-li sentat mal, menjar òssos per mai enverinar-se....; des d’eixe moment la retirem del camp al dia següent. No vulc que per la meua culpa es cree un sentiment de rebuig contra ninguna espècie sino tot el contrari, amb aquest blog el que tractem es d’apropar-vos una mica més al mòn natural, per que coneixer el que ens rodeja, pot ser ajude una mica a la seua conservació.

Esperem que vos agraden!!!

Foto del dia 31 de desemmbre de 2009, quan vaig convidar a que vingueren a "afotar" a l'Aguiló, Toni "Saraguei" (al centre, el de la cornamenta) i David Banyuls (esquerra), autor del video que teniu ací baix i que va poder fer eixe dia gràcies a la nova Canon 7D que s'acabava de comprar; si es que alguns tenen una sort....

Salutacions de Pepe "el makilet"

CERVESES I MUNTANYES: El Barranc de l'Encantà

2010-10-10T18:59:00.233Z

Diumenge 29 agost 2010

La ruta que us proposem avui discorre entre conreus i barrancs per una de les zones més conegudes del l'interior de la província, amb paratges de gran bellesa paisatgística amb un elevat valor ecològic; sent un recorregut de realització relativament fàcil.

El barranc de l'Encantà deu el seu nom a una llegenda que el botànic Antoni Cavanilles ja recull en la seva obra i on descriu ".barranc que la credulitat va cridar de l'Encantada per la pedra circular de uns cinc peus de diàmetre, que en forma de finestra tancada es ve a la gola del barranc a 20 peus sobre el nivell ordinari de les aigües. En aquesta fingíem la plebs la boca de certa mina On els Moros amagar suspensió tresors i dexáron encantada una donzella, que cada cent anys surt per tornar a entrar en el mateix "dia".

Neix a les proximitats de Beniaia, a la Vall d'Alcalà i discorre pel terme de Planes, travessant una sèrie de gorges excavades a la roca calcària de la Serra de Cantacuc i desfilant cap a Beniarrés enclavat entre les serres del Albureca i del Cantalar a la recerca del riu Serpis, en el qual aboca les seves aigües.

Mapa aproximat de la ruta seguida (cliqueu "híbrido" per vorer els noms)

Us proposem una de les diverses rutes que podem fer per visitar aquest lloc i comença a Planes i anirem a buscar l'Ermita del Santíssim Crist de Sant Cristòfol o de Planes. Aquesta es troba al cim d'un turó al nord de la població amb un accés zigzaguejant i amb un pendent molt pronunciada, que no podia ser un altra cosa que el Via-Crucis, almenys el nostre, doncs acabem de començar i la pujadeta"té collons".

Fotos on apareixem tots: A dalt apareix el Guti perquè fa la foto Tomàs i baix es canvien. A la foto de baix la resta som Anna, Juanot, Pedro Soriano (Peret. ..), el Yoyo, Plata i servidor

Vista de l'embassament de Beniarrés des de l'Ermita

A partir d'ací anirem sempre per camins o pistes seguint més o meys el pla que té amunt fins arribar a un dels punts més populars del tot aquest recorregut, el Salt o Gorg del Salt, que com diu el seu nom és una cascada d'uns quatre metres d'altura que cau a un estany en el que gran quantitat de gent sol anar a l'estiu per donar-se un banyet, tal i com vam fer nosaltres (llàstima no tindre fotos ...).

Conforme anàvem avançant ens trobàvem en tota classe de fruits, que uns més que altres, anàvem provant: atmetles, figues, raïm, nous (no les vam poder tocar per que estava l'amo del bancal ...), etc. Dit així sembla que ho espoliar tot, però la veritat és que gairebé no tocàvem res i molts d'aquests fruits estan assilvestrat i no cultivats. D'aquestes fruites que ens trobem, ens va alegrar especialment de poder recollir "endrines" o "patxarans" (Prunus spinosa) amb els que anem a tractar d'el·laborar aquesta beguda tan Tipoca de regne de Navarra (ja us explicarem com anat la cosa ...).

Poc després de deixar el Salt agafem un sender que travessarà per Molí de l'encant en un dels trams del barranc més estret i espectacular. Al cap d'una estona agafarem la carretera que ens tornés de nou a Planes. I va ser per aquesta zona és on vam anar per enmig de bancals de cireres on vam començar a escoltar uns crida a la llunyania. Poc després al aixecar la mirada cap al cel vam poder gaudir d'una parella d'àligues perdigueres que ens sobrevolava majestuoses.

Una estona després arribàvem de nou en Planes, i com no, abans de tornar a la Vila no podiem acabar millor aquest dia que fent-nos uns "potets" fresquets que el Guti havia preparat amb una nevereta, però només un que hi ha que de conduir .. .. això si, un cop ja a La Vila varem continuar arreant-li...!!!

Fins la propera.

Santa "el makilet"

EL "GRAN HERMANO" MÉS ANIMAL!!!!

2010-05-09T20:39:00.001+01:00

Si vos agraden els "realitys" no podeu deixar passar la ocasió de donar-li una ulladeta a esta selecció de "webscam" sobre ocells que he recollit de la xarxa. Es ha dir LA VIDA SALVATGE EN DIRECTE!!!!

A mi, malgrat que coneixc algo dels avanços en materia de telecomunicació i en informàtica, però no deixa de fascionar-me i maravellar-me quan posse en marxa l'ordinador i pose una d'auqestes webcams " i veig com "en viu i en directe" com arriba la femella de l'Aguila de Panxa Balnca al niu amb una presa o com tracta de copul·lar el mascle d'Oliba. Podria passar-me hores mirant-les i disfrutant de aquest "GRAN HERMANO ANIMAL".... i algunes funcionen fins i tot de nit!!!! que més necesitem per a passar
una bona estona? tal vegada una cerveseta, no?

Salut i a disfrutar-les.

Pepe "el makilet"

Punxeu damunt de la imatge

Monitorización del águila perdicera en Castilla y León

Webcam : los halcones en la Sagrada Familia

Webcam d'un niu d'Oliba al Regne Unit

En aquesta web també hi ha una webcam de fora del niu

Webcam d'un niu de Càrec a Polònia

Webcam d'un niu de Cigonyes a Holanda

En aquesta mateixa web, podeu trobar varies webcams de nius d'altres ocells a Holanda

L'ERA DIGITAL: "Colonització a toda costa: el Corb Marí Emplomallat"

2010-03-25T09:04:00.003Z

Esta entrada m'agradaria dedicar-li-la a la xicoteta Laia Gilabert Velasco, que va naixer el 16 de març a Denia (ja que a LLiber no hi ha hospital...) i als seus maravellosos pares i millors companys, Rebeca i Dani (les dos apareixen en la foto de més avall anellant un poll) al que no els ho agradarà massa que rebateje a la seua Laia com "la xicoteta Corbeta", ja que a la seua germaneta ho vaig fer com "L'Obileta"..., vos dessitje el millor per al futur a tots cuatre!!!

En L'Illa de Benidorm, anys 2005, 2008 i 2009

Ja fa un parell de mesos que no hem fet ninguna entrada al blog i ja va sent hora, per lo que aprofitant que demà me'n vaig a Baiona (Pontevedra) per tal d'acudir a un taller al voltant del Corb Marí Emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), parlarem una mica de que està passant amb aquest ocell en les nostres aigues.

Dos son les espècies de Corb Marí que tenim entre nosaltres: el Corb Marí Gros <> (Phalacrocorax carbo) que tan sols ens visita a la tardor i l’hivern i el Corb Marí Emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), nom que reb pel característic monyo que llueix en l’època de cría, i que des de l’any 2006 ha entrat a formar part de les aus nidificants a la provincia d’Alacant, sent el Cap de San Antoni el primer lloc que varen ocupar.

Corb marí emplomallat adult a L'Illa

Corb marí gros en el C.N. de La Vila

La colonizació de la provincia per part d’aquest ocell està sent progressiva i estan ocupant nous punts de cria de nord a sud, ja que va passar del Cap de San Antoni al Penyal de Calp al 2008 i a L’Illa de Benidorm al 2009.

En les revisions de la costa que ha fet la Conselleria de Medi Ambient al 2010, apart dels tres llocs de cria citats abans, s’ha localitzat un nou punt de nidificació a la Marina Alta; per lo que ja son en total 4 els nuclis poblacionals d’aquesta espècie a la costa alacantina.

A L’Illa enguany s’han localitzat 4 nius (segona colonia més nombrosa d’Alacant), mentres que l’any passat i quasi de casualitat es va trobar un niu amb 3 polls emplomats i apunt de volar. Al estar ubicat en un lloc accesible, es varen poder anellar (l’any passat i enguany) als polls amb anelles de “lectura a distancia”, es a dir, anelles grans de PVC amb un codí alfanumèric, en concret aquestes aus porten una anella blanca amb el següent codí en negre: de la A90 a la A94 (3 polls en 2009 i 2 en 2010). Si algú aconssegueix vorer-los i llegir alguna d’aquestes anelles, seria molt important que ens ho fereu saber, possant-vos en contacte amb el Parc Natural de la Serra Gelada o amb mi.

La majoria de les fotos d’aquesta entrada es varem realitzar a mijans d’estiu, en l’època de major concentració de corbs marins a L’Illa, que coincideix amb l’abandonament dels llocs de nidificació propers com les Illes Balears, dirigint-se cap a la nostra costa per a passar la darrera part de l’estiu i tardor; ja que a principi de l’hivern, les individus reproductors retornen cap als seus punts de cria.

Les zones més accidentades de la costa son els millors llocs per a poder gaudir de les fascinants i vertiginoses evolucions submarines d’aquestos experimentats bussejadors, malgrat que algunes persones i més concretament alguns pescadors de canya, no els ho tenen massa “apreci” ja que diuen que els molesten al estar pescant en el mateix lloc que ells, arribant a tractar d’agredir-los llançar-los-ho coses...., en fin...; no cal recordar que es tracta d’una espècie estrictament protegida.

Ací a La Vila Joiosa, els podem observar a les Puntes del Moro, a la platja del Xarco, entre el riu Torres i la Platja dels Estudiants, etc., tant nadant com assolejant-se per tal de assecar-se una vegada han acabat la busqueda diaria del seu sustent.

Exemplars subadult (en primer terme) i jove

Exemplar subadult de corb marí

Exemplars subadult (en primer terme) i adult en L'Illa

Polls de corb marí a L'Illa en 2009

Anellament dels polls del niu de L'Illa en 2009

Adult i polls sense emplamar dins d'uno dels nius de L'Illa de Bendiorm en febrer de 2010

Salutacions de Pepe "el makilet"

Equip fotogràfic: Per a la majoria de fotos d'aquesta entrada s'ha utilitzat una càmera Canon 350 D, amb un teleobjectiu de 300 mm F/4 i trípode i una per a les del 2009, una compacta Canon. Excepte les tres darreres fotos per a les demés s'ha tingut que utilitzar algun mecanisme que ens permetera amagar-nos, com va ser una xarxa de camuflatge o des de dins de cotxe per a la del corb m. gros.

L'ERA DIGITAL: "Una bassa per a Viure"

2009-12-12T17:59:00.033Z

El Grup Ecologista Xoriguer amb la col•laboració de la Comunitat de Regants de La Vila Joiosa i diversos propietaris de los basse de reg, ha portat endavant el projecte "Facilitació per a la nidificació de les aus en les basses de reg ". Aquest projecte ha sigut finançat íntegrament por la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) A través del seu Programa de Voluntariado Ambiental VOLCAM, durant les anys 2008 i 2009. Amb aquest projecte es preten facilitar la cria de diferents especies d'aus que freqüenten les basses de reg del terme municipal de La Vila Joiosa i que per diferents motius no acaben amb èxit el període reproductiu.

Dibuixos amb l'eslogan del projecte per al material confeccionat

Bàsicament el que s'ha fet és la construcció i instalación en los basses de reg, de vuit plataformes de fusta flotants d'uns 2,5 metros cuadrats de superficie, plenades amb grava que simula l'habitat en construïxen diferetns especies d'aus els seus nius, com el Corriolet (Charadrius dubius), la Siseta (Actititis hypoleucos) o la Camallonga (Himantopus himantopus), però que presenten per a les aus una seguretat major a l'hora de nidificar, en front dels predadors terrestres (gats, rates, gavines, etc) al estar aïllades i mimetitzades en el centre de la bassa. Per a això hem utilitzat "palets"de fusta amb la superfície plana totalment i a més lis hem col·locat uns ressaltis de fusta d'uns 20 cm. en totes les seves vores, per a impedir la perduda de la grava. Per tal d'assegurar la perdurabilidad de les plataformes li hem donat a cadascuna pintura marina i per proporcionar flotabilitat s'han col•locat en cadascuna d'elles diversos bidons de 25 litros al fons, i ancorades per bloques de obra al fons de la bassa. Les plataformas van ser construïdes en l'estiu del 2008 en la seu del Grup Ecologista perquè allí disposàvem del material necessari i corrent elèctrica per a l'ús d'aparells de bricolaje. Una vegada acabades s'han dut i col•locat en les basses de reg.

En la seu del grup es on varem construir les "Illetes"

Gràcies a la furgona de Benjamín vam poder portar les Illetes a les basses

Joanet i jo acabant de muntar una plataforma

Plataformes i sacs de grava

Gernt (i gossos ... com "Danko") de fora del Xoriguer també van col•laborar (en la foto Paqui Molina, Raúl González i Rafa Rodríguez)

Aficant una de les illetes en una bassa

Joan Segovia i Benjamin posant la grava a una illeta

Algunes plataformes les varem nugar al lateral de la bassa

Jo (Pepe Santa) fent de "Reina de los Mares" i tractant de fondejar una de les illetes

Joanet fent una mica de "piragüisme"

Per les observacions mensuales realitzades pels membres del grup ecologista, ja coneixem resultats preliminars i tots ells són prou positius, doncs les plataformes son utilitzades amb regularitat per diverses especies d'aus ja siga per alimentar o descansar sobre elles, però també han sigut dos les especies que les han utilitzat per a situar allí els seus nius: el Cabussonet (Tachibaptus ruficollis) i la Polleta (Gallinula chlorophus), que varen traure varies pollades endavant, tal i com podeu comprovar per les fotografies de més avall. Comparant aquestes dades amb la informació de la qual disposa el grup Xoriguer de projectes semblants en altres partes de l'estat, es pot dir que aquestes plataformes situades en el terme municipal de La Vila, tenen el mateix nivell de ocupación per part de les aus que les plataformes situades en llacunes del centro peninsular, on la concentració de avifauna és molt superior a la que hi ha en les basses de reg d'aquest municipi, el que dóna major rellevància si cap als obtinguts resultados.

Fotos de Polleta d'aigua emparellant-se, covant i els pollets a la vora del niu

Dos Agrons, la Garseta Blanca (o Agro blanc Egretta garzetta) i a la dreta un exemplar d'Oroval (Ardea ralloides), i covant sobre una plataforma de plàstic que varem posar un Cabussonet

Más información en la web del Grup Ecologista Xoriguer ( http://www.xoriguer.org/lavila/)

Una salutació de Pepe Santa "el makilet"

CERVESES I MUNTANYES: "El GEOLODIA'09 d'Aitana"

2009-10-16T16:15:00.013Z

Partagàs a 4 d’octubre de 2009

El passat diumenge 4 d’octubre es va celebrar en la Serra d’Aitana el segon GEOLODIA d’Alacant, que es una continuació del realitzat l’any passat en Serra Gelada.

Primer que res tenim que felicitar a totes les persones que han fet posible este Geolodia, però molt especialment a Pedro Alfaro que es el veritable promotor i “alma mater” d’aquesta idea a la nostra provincia.

Molgrat que ja estem al mes d’octubre el temps va acompanyar a este maravellos event, lluint un sol quasi estiuenc.

El Geolodia naix amb la intenció d’apropar la geología al ciudatà, a la societat, allà on aquella adquireix la seua millor expresió: en contacte directe amb la Natura.

El Geolodia Aitana va constar d’un itinerari amb 10 parades en la que dos monitors per parada feien explicacions de les diferents aspectos de la interessant geologia d’aquest indret. Enguany com a novetat respecte al que es va fer l’any passat, es que es va afegir dos parades amb temática externa a la geologia: la vegetació d’Aitana i els puos de neu. Pensem que açò va ser tot un encert, tant per la temàtica com pels monitors que estavem en estes parades: Benito Crespo i Manuel Vicedo (lamente no recordar els noms dels altres dos monitors).

El itinerari va recorrer uno del paratges més emblemàtics de la geografia valenciana; començant en la Font de Partagàs o de Partegat (Informació i parada 10), passant pel conegut Pas de la Rabosa i les simes (parada 4) i baixant de nou a Partagàs pel portet de Tagarina (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

A les 8:30 arribavem a la font de Partagàs el grupet que varem eixir des de La Vila amb dos vehicles. A la nostra arribada ja havia gent començant l’itinerari i després d’incriure-nos i arreplegar el cuadern explicatiu varem iniciar el nostre recorregut.

Després d’un poc més de quatre hores varem tornar de nou a la font de Partagàs i durant tot el recorregut varem passar molt bons moments tant pel que ens anaven contant en les parades, com per les tonteries que anavem fent pel camí.

Per tal d’arredonir este magnific event, no ens podia faltar la cerveseta final, que com ja se’ns havia fet algo tard, més que un esmorçaret va ser quasi un dinar, i com que el de “Paco” d’Orxeta estava tancant, ens varem anar a la barra del Pagell (“Pachell”), un lloc que mai ens defrauda; i es que no debades esta secció es diu “CERVESES I MUNTANYES”!!!!!

Esperem poder tornar a gaudir l’any que ve d’este atractiu event, es faça on es faça, que es el GEOLODIA D’ALACANT.

Des de ULLADES NATURALS volem tornar a felicitar als organitzadors del GEOLODIA’09 i molt especialment a Pedro Alfaro, al que saludem des d’ací.

A continuació teniu algunes imatges de les paredes i figures del cuadernet

En la parada número 1 ens explicaven les generalitats geològiques de la serra (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

En el Pas de la Rabosa varem “pegar un mosset”. I ací teniu el nostre el per que del nostre emblema: “Cerveses i Muntanyes”, malgrat que esta no era nostra...

Ací estem el grupet d’eixe dia (ahí es res...) de Cerveses i Muntanyes. D'esquerra a dreta: Perete, Tomàs, el “Yoyo” (dret), Fernandet (morritos calientes...), el Guti, Rita, un servidor i Juanot

En les mateixes Simes de Partagàs ens montraven el procés de “karstificació” o dissolució de la roca calcària, produïnt el que es coneix com a “lapiaz” o rascler, tal i com pudeu vorer en la imatge (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Les Simes de Partagàs son enormes fractures ocasionades pel desplaçament de grans blocs de pedra per damunt d’un material dúctil com son les margues (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

En uno dels nombrosos Pous de Neu existent en la Serra d’Aitana, Manuel Vicedo i un altre monitor, ens varen contar moltes coses interesants al voltant d’aquestes construccions, ara abandonades

Des de la parada 9 ens contaren que les falles (les de pedra, no les de ninots...) que teniem davant nostre eren conegudes com a “falles normals” (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Ja en la font de Partagàs, ens explicaren el funcionament d’esta i de la Font Vella, que com podeu comprovar en la imatge, el aigua que cau en la zona de blocs de pedra i part de la que plou en el cim, s’infiltra ràpidament circulant per damunt d’un substracte impermeable (margues) fins que torna a eixir a la superficie (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Salut, bons aliments i cervesetes, com no...

Pepe "Santa"

L'ERA DIGITAL: L'Aguiló del riu

2009-09-28T18:14:00.009Z

M'agradaria dedicar-li aquesta entrada al blog a dos persones que han faltat fa poc i que sempre que hem parlat amb ells, sempre hem aprés algo nou de la natura que ens rodeja. Ells son Tomàs LLorca (el carnisser) i Miguel "el barber". Gràcies a tots dos!!!

Riu Amadori, La Vila Joiosa. En gener de 2006.

Des de fa alguns anys que els Aguilons o Aligots <> (Buteo buteo) hivernen en la nostra zona amb més regularitat. Açò va fer que ens plantejarem tractar de fotografiarlos. Durant l’hivern del 2006 varem observar a un d’estos rapinyaires que frecuentava la zona compresa entre el riu Amadori i els “Banyets”´

Per tal d’aconsseguir atraure-lo on nosaltres voliem tendriem que oferir-li algo per a menjar i aixa vorer si feia efecte el reclam.

Després de que en donaren una Tórtola turca (Streptopelia turtur), vaig pensar que era el moment de provar amb este reclam per tal de atraure al Águiló (cal aclarar que esta especie de tortola està considferada com a cinegètica). La modalitat de reclam que els fotógrafs de fauna anomenem <>, es a dir, “amb cimbell viu” no es del nostre agrado, i tan sols la emprem quan pensem que es la darrera solució per a tractar de fotografiar a un animal predador, com es el cas del Aguiló. Esta tècnica l’hem utilitzat en contades ocasions i sempre amb cimbells (o reclams) no salvatges, criats en captivitat (en un altra ocasió parlarem més en profunditat d’esta tècnica amb la que farem una entrada al blog)

Un dia assolejat de gener vaig (jo Pepe, doncs Tomás estava en Maò…) agafar la tortola i em vaig dirigir a buscar uns bancals a prop del riu per tal de montar tot el “tinglao” que portava: l’amagatall, la càmera, la tortola amb un fil que la nugava a terra, etc. Después d’un bona estona esperant, vaig vorer per fí la silueta retallada en el cel del nostre “convidat”. Algo en el teu interior es diu que et prepares que “l’acció va a començar”. L’actitut de la pobre tortola, tambè em deia que estaba a pun de viure un desenllaç difícilment oblidable. I així va ser, de sopte per la meua dreta va passar a tota velocitat el Aguiló, en eixe mateix moment la “infeliç” tortola alçà el vol tot lo que li va permetre el fil que li havia col·locat. Però la meua sorpresa va ser quan pensava que l’aguiló anava a agafar la tortola amb facilitat…, però este va i erra l’atac, se’n passa de llarg uns dos metres…!!!! Però clar ell tenia una segona oportunitat que no va desaprofitar…, i amb un fort aleteig retornà i va fer presa en la tortola. Durant mig hora va estar menjant-se a la presa i estes son algunes de les fotos d’aquell dia.

Però no va ser l’únic dia que provarem a fotografiar-lo; per que un parell de setmanes després, tornarem a intentar-ho però esta vegada no voliem emprar ningun animal viu que servira de presa (coses del “gusanito de la conciencia”…) i varem fer servir un conill mort que ens va regalar LLorens el tio del meu amic el Guti (que ja coneixeu de “Cerveses i Muntanyes”…), malgrat que era d’un color “poc natural”. El que més em va sorprendre deixe dia, no va ser que de nou baixara l’Aguiló, sino com es va comportar… per que després de mirar durant una estona al conill inert, va començar a estirar-lo d’una orella!!! Però va parar de seguida i de sopte es va fixar amb algo que havia un parell de metres cap al meu amagatall i una mica per davall. La meua sorpresa va ser majúscula quan vaig poder vorer com agafada a un Repicacanpanes o Pregadeu (Mantis religiosa) i se la menjava… Poc después va alçar el vol, anant-se’n i deixant allí al conill senceret!!!. I es que com diu el refrany “sobre gustos no hi ha res escrit”!!!!!!

Aguilò amb el conill a terra

Aguilò després d'agafar a un Repicacampanes

Salutacions a tots!!!

Pepe "el makilet"

EQUIP FOTOGRÀFIC: Càmera Canon 350 D, objectiu Conon 300 mm F/4, trípode, amagatall portàtil, xarxes de camuglatge, ensa (reclam viu o mort), fils, cordes i altres trastos.

L’ERA DIGITAL: Els Nostres Galfins

2009-08-05T18:23:00.011+01:00

En diversos lloc de nostra Mediterrània. Anys 2006, 2007 i 2009.

Per diverses raons (totes elles positives) ens ha sigut imposible fins avuí el poder pujar una nova entrada a ULLADES NATURALS. Esperem a partir d’ara, poder disfrutar d’una mica més de temps lliure per a ser més regulars en les aportacions al nostre blog. Esperem que vos agrade esta nova entrada!!!!

Poques coses sorprenen tan al navegant que creua per la nostra costa, que vorer de sobte el bot d’un Galfí. Estos mamífers marins han estat present a les nostres aigues des de sempre; però d’un temps cap ací, cada vegada les veiem més sovint. Però quins galfins son eixos que veiem??

Tres son les espècies de galfins a les nostres aigues:
El Galfí Comú (Delphinus delphis), que contradictòriament es el menys comú de tots, per la nostra zona; el Galfí LListat (Stenella coeruleoalba) i el Galfí Mular o Marroc (Turciops truncatus) el més frecuent amb diferencia. Hem de dir que tambè hi han dos espècies més de cetàcis que malgrat que pertanyen a la Familia Delphinidae al igual que els anteriors, no les considerem “galfins” propiament dits, per tindre caracteristiques i comportament algo diferents; es tracta del Cap d’Olla negre > (Globicephala melas) i el Cap d’Olla Gris > (Grampus griseus) que tan sols tenim un avistament per cadascun.

Des de fa poc de temps el Parc Natural de Serra Gelada i el seu entorn litoral, amb la col·laboració de diverses intitucions, organismes i particulars està portant endavant varios proyectes al voltant dels galfins; principalment dins del parc, però també en les municipis adjacents (La Vila, Calp, etc).

Varios son els treballs que està dessenvolupant el parc natural:

- S’ha creat una xarxa de col·laboradors que s’anomena la RAD (Red de Avistamiento de Delfines) i que participa de tots aquestos projectes.
- El personal del parc recull totes les cites/avistaments que li son enviades, i que des de fa uns mesos es pot fer via telefònica, doncs el parc a posat a disposició dels usuaris un telèfon gratuit (900 900 580) per tal d’enviar estos avistaments. Tots els avistaments, apart de ser enviar als participants de la RAD via correu electrònic, son inclosos en un blog que s’ha creat i que es diu “Los Delfines de SerraGelada” (http://delfinesserragelada.blogspot.com/)

- El parc participa en un porjecte del Oceanogràfic d’estudi des galfins mijançant la instal·lació de micròfons o hidròfons sumergits dins les aigues del parc, que graben els “clicks” d’ecolocalització dels animals.
- I conjuntament amb Mundomar està portant-se endavant un treball de “fotoidentificació”; es a dir, tractar de individualitzar a cada uno dels galfins que poden estar vivint a les aigues del parc.

Este interés del Parc ve donat per que s’ha detectat un augment en els avistaments d’estos mamífers; i pel que pareix, està molt relacionat amb la instal·lació de piscifactories a les nostres costes. Tot açò ho podeu vorer en el blog dels dofins del parc natural. Una visiteta a este blog es molt recomanable i si vos animeu podeu formar part d’aquesta xarxa d’observadors que s’anomena la RAD per tal de contribuir amb les vostres observacions al coneixement dels nostres galfins.

Fotos de Galfí llistat (Stenella coeruleoalba) en aigues de Formentera

Fotos de Marroc (Turciops truncatus) en aigues de la Marina Baixa

El nostre agraïment a Miguel Esquerdo (patró del Juan LLoret), al DIVERDIA'09 del Parc Natural de Serra Gelada i Fran Lucha (ex-company de faena i amic per a sempre) que han fet posible la consecució d'aquestes imatges.

L'ERA DIGITAL: "Els Nostres Pingüins"

2009-03-19T18:07:00.015Z

Benidorm, novembre del 2005

Tal vegada siguen els Cauets (Alca torda) <<Alca Común>> les aus que podem vorer en les nostres aigües de la mar Mediterrania, que més ens poden recordar al famosos pingüins, malgrat que els primer si que tenen la capacitat de volar i que l’han perdut els altres. I tan que la tenen…!!!, tots els hiverns venen a visitar-nos des de les seues colònies de cria situades al nord d’Europa, en llocs tan allunyat com les illes Shetland en Escòcia, el Canal de la Mancha, etc.

Però des de fa uns anys pareix que ací a Alacant, el nombre d’hivernants haja decreixcut sensiblement. Abans del 2002 era molt frecuent vorer concentracions de centenars d’individus alimentant-se en les platjes de la Vega Baixa i principalment front a la desembocadura del riu Segura en Guardamar. En els darrers anys ha sigut difícil d’observar algun au en la nostra provincia i llevat el 2006 on en Guardamar es va produir una gran concentració d’estos ocells i de manera esporàdica.

Ací a La Vila, no faltaven a la seua cita a primeries d’hivern quan entraven al moll per tal per trobar regfugi o per buscar algo que “emportar-se al bec”, per lo que era fàcil vorer-los al mes de novembre o decembre nadant pel club nàutic o cabussant-se per baix les barques de pesca al moll pesquer. Açò, desgraciadament a sigut la perdició per a varios d’ells que degut a la intoleracia d’alguns pescador de canya, que d’altra banda son totalment il·legals, doncs està prohibit pescar dins del moll, lo que els ho a costat la vida a algunes d’estes aus al nostre moll, al atrapar-los/peixcar-los amb la “cullereta” o “la rapala”.

Dessitgem que prompte tornen a visitar-nos com abans i si açò ocorreix, esperem que estos pseudopescadors els deixen tranquils; ja no per que siga una espècie protegida, sino per el simple plaer d’observar les seues evolucions baix l’aigua que ens demostren qui son realment els auténtics “pescadors del nord”.

EQUIPO: Càmera Canon 350 D amb objectiu de 300 mm; fotos realitzades a pols.

L'ERA DIGITAL: "Les Coetes de l'Antoneta"

2009-01-31T11:22:00.015Z

L'Antoneta, a 7 de desembre del 2005

Ara a l'hivern es quan més Coetes <<Lavanderas>> podem vorer a nostra zona i aixó es degut a que als indiviuos que crien junt a nosaltres, s'afegeixen els que venen a passar l'estació més freda de l'any. Malgrat que son tres les espécies de Coetes que podem arribar a vorer ací a La Vila, son la Coeta Blanca << Lavandera Blanca>> (Motacilla alba) i la Coeta Groga o de Riu <<Lavandera Cascadeña>> (Motacilla cinerea) les més nombroses i fàcils d'observar, especialment si ens acostem a la vora del riu Amadori en l'Antoneta; malgrat que la Coeta blanca es abundant per tot arreu, des de bancals fins a la vorera de les camins.

Estes fotos que teniu acontinuació estan fetes en l'espigó de la platja que dona a l'Arsenal i com passa moltes vegades quan vas a tractar de fotografiar un animal, anevem buscant un altra au, concretament al Blauet, però si "es possen a tir" com no anem a "retratar-les"!!!!

Coeta blanca adulta amb el plomatge d'hivern

Coeta groga o de riu adulta

Equipo: Canon 350 D amb objectiu Canon 300 mm, trípode i tela de camuflatge

L'ERA DIGITAL: "Un Arc de San Martí amb plomes"

2008-12-28T09:54:00.011Z

Alcocons, La Vila. Juliol del 2006

Des de que varem vorer per primera vegada a un Abellerol (Merops apiaster) ens varem quedar fascinats per la seua "policromia", que els fa pareixer un cuadre d'algun pintor impressionista.

Esta atracció ens va portar a buscar-los cada any quan arriben a la nostra zona, cosa que sol passar entre els mesos d'abril i maig, després d'un viatge des del continent africà.

Malgrat que passen nombrosos grups amb el seu cridanet reclam volant per dalt nostra, son ben poques les parelles que finalment es decideixen a crian en esta zona. Sempre les haviem localitzat per la zona del pantà Amadori, ja en el terme d'Orxeta en uns bancals erms en front de lo que es ara un restaurant. I algunes fotos haviem aconsseguit però res que ens acabara de convencer. Fins que en l'any 2006 i quasi de casualitat, varem localitzarm a 3 parelles en el pantà, però esta vegada en terme de La Vila, on estava un magatzem municipal, transformat ara en un edifici multifuncional(¿?) dins del pla de acondicionament del riu, que s'està duent a terme.

En el mes en el que ens trobavem (juliol), ja era una mica tart, per que probablement els polls ja estaven emplomats, però al dia seguent varem probar a fotografiar-los i la veritat es que recelavem i els ho costava molt baixar a empapussar als polls, als que podiem escoltar cridant des de dins del forat on crien.

A la vesprada seguent varem tornar a provar de nou i quina va ser la nostra sorpresa quan ens varem trobar a dos polls fora del niu esperant l'arribada dels seus pares amb sucoses "xitxarres" per a menjar. Vam montar l'amagatall per provar a a verure si baixavan els progenitors a empapussar. Però tan sols ho varen fer una vegada i el polls es menejaven contiuament, el que dificultava el poder encuadrar-los per a fotografiar aixe moment. A la fi, este son les fotografies que varem aconsseguir aquell any d'aquesta xicoteta joia amb plomes, que no son les úniques que tenim d'aquesta espècie, però eixes ja son un altra història...

Abellerol mascle amb una xitxarra per als polls

De nou el mascle (es pot saber per la coloració del ala) preparat per a entrar al niu

Polls descansant a l'ombra d'una mata esperant a que vinguen a donar-los-ho el "berenar"

Poll volander d'Abellerol

Moment en el que un poll regurgita una "egagròplia" (restos no digerits dels insectes que menjen)

Equipo: Canon 350 D, objectiu de 300 mm, trípode i amagatall

ELS VIDEOS D'ULLADES NATURALS: "L'Illa dels Escaterets"

2008-11-26T15:25:00.007Z

L'Illa de Benidorm 30 d'agost del 2007

Coincidint amb una de les sesions d'anellament de polls d'Escateret en la que participaven col·laboradors externs al Parc Natural, en concret eixe dia David Banyuls, J. Manuel Reyes i Toni Mulet, a part d'un servidor; ens van acompanyar la gent de blau eventos audiovisuales per tal de fer "recursos exteriors" com es sol dir en l'argot audiovisual, realitzant el muntatge que teniu a continuació.
Dedicat als companys de blau i als tres ornitòlegs que he nombrat abans.

ELS VIDEOS D'ULLADES NATURALS: "Una de pajarillos"

2008-11-25T09:43:00.004Z

Ja fa algun temps sense voler varem borrar els videos que haviem aficat al blog. Ara volem tornar a escomençar esta secció del nostre blog amb una entrada d'un video de pardalets, com bè diu el seu títol, realitzat per "Objetivo Verde", una productora extremenya que es dedica principalment a la filmació i fotografia de la nostra fauna. Volem felicitar a la seu gent el bon treball que realitzen. Qui poguera estar en eixes filmacions!!!...

L'ERA DIGITAL: "La Perera i els Sits"

2008-11-18T19:30:00.013Z

Els Portxes, juliol i agost de 2008

Ahir al anar a posar aigua al xicotet abeurador que tenim instal·lat a la casa de camp dels meus sogres, vaig poder vorer amb molta pena que el vell Perer, tambè anomenat Perera (Pyrus communis) on enguany una familia de Sits "Papamoscas gris" (Muscicapa striata) havia fet un niu, havia sigut arrancat. I es que avui en dia, i més sent un arbre fruital, "si no produeixes, es fan desapareixer" per tal de ser substituit per un altre "més joves i vigoros"... Es lògic, eixos arbres acaben podrint-se i son focus de malalties per als altres, de ahi que l'amo del bancal decideixca arrancar-los.

Es una llàstima..., no era la primera vegada que els Sits havien triat aquext xicotet perer per tal de criar; i per a nosaltres era tot un plaer que ho feren, ja que era molt fàcil vorer els seus nius i poder seguir les evolucions de tota la familia, des de que apareixien els ous fins que volaven els pollets, tal i com ho podeu fer vosaltres mijançant les seguents imatges

Sempre recordaré a este arbret i com no els seus fruits tan dolços..!!!

Els Sits solen posar entre 2 i 4 ous. Aquestos son d'un de l'any passat.

La femella o el mascle (no es poden distingir visualment) covant al niu de la perera

21 de juliol, acaben de naixer els pollets i els pares comencen a proveir-los de tot tipus de petits d'insectes que atrapen al vol

Polls de 2-3 dies de vida sense apenes plomissó

2 d'agost, 12 dies després els pollets s'han transformat en joves pardalets que estan dessitjant botar del niu i començar a volar junt als seua pares, per tal de iniciar un viatge que serà els més increible de les seues curtes vides i que els portarà d'aci fins a la terra dels elefants i els lleons, en lo que coneixem com a l'Africa subsahariana, travessant boscos, ciutats, l'estret de Gibraltar, el dessert del Sahara i una infinitat de perills. Però estic convençut de que o bè els seus pares o ells mateixos, tornaran a la rpimavera de l'any que ve per tal de reivindicar un trocet de bancal on poder trobar parella, fer un niu i criar als seus fills; ajundant-nos així a desfer-nos de centenars o milers de insectes que tant ens incomoden!!!

Equipo: Càmera Canon 350 D amb objectiu Canon 28-105, dos flashos laterals, disparador a distancia i nosaltres amagats darrere d'un taronger

CERVESES I MUNTANYES: "Per terres andaluses. Sierra Nevada"

2008-11-10T11:28:00.020Z

Monachil 25 i 26 d'octubre de 2008

Els tres miscambrilles de "Cerveses i Muntanyes" varem decidir anar a Sierra Nevada junt a dos nous fitxajes: Jaume "Masià" i Tomás "el castellà". Tenim que donar-li les gràcies a este últim que ens va aconssseguir un lloc per a quedar-nos "de luxe".

Com podeu comprovar la majoria de fotos d'aquesta entrada estan fetes per Masià, que ho fotografiava tot, fins i tot, el sortidors de gasoil per vorer lo que li cabia al diposit !!

El castellà i Fernando tractant de "achibar" els bultos

Sempre fidels al nostre eslogan, ja que no condueix...

El castellà, tot un mestre fent truites de creilles, com podeu vorer

El dia va apareixer algo ennuvolat però sabiem que despejaria

Com el poble on es quedavem era Monachil, finalment i després d'alguna que altra discusió al voltant de la ruta que anavem a fer, varem decidir eixir des d'un lloc que s'anomena "campamento" i anar cap al Veleta però sense intenció de fer cim.

Quan varem iniciar la ruta feia frescoreta (3-4º C), malgrat que la sensació de fred era algo major per un airet que corria..., però fred a nosaltres!, un gorret, uns guantets i a la marxa...

El sol encara no arribava a algunes llomes que permaneixien molt fredes amb rosada

Antic observatori astronòmic de 1902, actualment en desús

Un cartellet ens deia a quina altura estavem

Radiotelescopio situat en la "Lloma del Dilar", junt als altres telescopis astronòmics

Fernandet fent de les seues damunt la neu

Abans de començar la tornada, varem pegar un mosset

El cim del Veleta serà l'objectiu de la pròxima visita

Varem baixar per les pistes d'esquí. Ací podeu vorer un dels canon per a fabricar neu artificial

Els cinc "boquimolls" baix del monument a la Mare de Deu dels Neus. De esquerra a dreta: Tomás "el castellà", Jaume "Masià", Jaume "el Guti", Fernando "Primo Lary" i un servidor

La Verge i "el sant"...

I com no després...CERVESISME

Abans de tornar, de nou el dia va amaneixer despejat i én La Vila... plovent tot el cap de setmana!

Que millor per acabar el viatge que anar a dinar al de "Paco" en Orxeta; i com no... CERVESISME!!!!

EQUIPO: La majoria de les fotos estan fetes amb càmeres compactes Olympus i Pentax.

CERVESES I MUNTANYES: "A l'ombra de les caves"

2008-06-25T19:20:00.048+01:00

Agres, Parc Natural de la Serra de Mariola. 7 de juny del 2008

Malgrat que tenia pensat fer un altre blog, dedicat a les caminates que faig amb les “amigatxos” per distints llocs de la nostra geografia, al final he decidit afegir un altre apartat a este, anomenant-lo “CERVESES I MUNTANYES” en honor al nostre amic el Gutí que va “acunyar” aquest apel·latiu per a descriure que fem quan ens juntem…

Deixaré el nom de “VIATGES” per a sortides que no tinguen a veure amb el caminar pel monte.

En aquesta primera entrega de “Cerveses i Muntanyes”, ens anirem a “L’OMBRA DE LES CAVES”, així que si voleu acompanyar-nos a caminar per la maravellosa serra de Mariola, seguiu-nos!!!

La ruta

El Parc Natural de la Serra Mariola té nombroses rutes per a fer i totes elles amb un encant especial, ací teniu el enllaç al seu follet, en ell que es descriuen un total de cuatre itineraris:

http://www.cma.gva.es/contenidoHtmlArea/contenido/3873/val/serra_mariola_2008val.pdf

La ruta que varem escollir va ser la verda, que té sortida i arribada al encantador poblet d’Agres. Des de la primera i única vegada que vaig pujar a la “Cava Arquejada” amb la meua dona Rosa, que per aquell entonces estava prenyada, amb el Maleno i demés gent del Xoriguer; ja havien passat més de 20 anys i quan varem dir on podiem fer una escapadeta de cap de setmana “els tres miscambrilles”, no ho vaig dubtar… “a la Mariola a per Camomirla…”; herba que a la fí no varem agafar al tractar-se d'un espai protegit.

Com ja hem comentat, a ruta té inici i final al Convent d'Agres, amb una distancia a recorrer de 7,5 km i una durada aproximada de 3 hores.

Nosaltres varem decidir allargar una mica esta ruta i ens varem desviar per la Microrreseva de "la Teixera d'Agres"

Com diu la caçoneta, ací teniu algunes dels flores que varem trobar pel camí. Esta planta pot tractar-se d'un tipus d'all (Allium sp).

Com no estic massa familiaritzat amb el mòn vegetal, no puc dir-vos de quina especie es la floreta de dalt.

La delicada flor de la foto, com molts de vosaltres sabreu, es la d'un Roser Bord o Roser de Pastor (Rosa canina)

Però tot no van ser floretes, com podeu vorer ací, tambè varem gaudir de magnífics exemplars d'arbres com aquest Oró (Acer oppalus granatense), una vegada ja en la Teixera

Esta microrreserva reb el nom pels impresionants exemplars d'aquest singular arbre que encara podem trobar ací. Foto d'un Teix (Taxus baccatta)

El Montcabrer des de baix de la caseta de vigilancia

La sensacional Cava Gran o Arquejada

Esta vegada amb un efecte fotogràfic

Els tres "miscambrilles" posant per a la "posteritat"... Des de l'esquerra estem el Guti, Fernando "primo Lari" i un servidor

La Camomirla (Santolina chamaecyparissus) ens acompanyava durant tot el recorregut

Una vegada varem arribar a Agres, no se'ns ocurreix una altra cosa que aficar els peuets dins de l'aigua del llavador...poquet vam tardar en traure-los...

I per supost, aquesta història no podia acabar d'una altra manera que no fora....

Aquesta entrada està dedicada a tota la gent que treballa al Parc de Mariola (al seu director, al equip tècnic i a la brigada de canservació)!!!!

Equipo: Canon 350 D (reflex digital) amb 18-55 mm i les compactes digitals Olympus i Lumix. Trípode i en algunes filtre polaritzador.

DIA MUNDIAL DELS OCELLS

2008-05-09T17:50:00.002Z

9 DE MAIG DE 2008

Malgrat que en el nostre territori sempre celebrem el "Dia Mundial dels Ocells" el primer cap de setmana d'octubre, avuí 9 de maig es celebra arreu del mòn.

Per eixe motiu penjem aquesta foto de Reiet (Erithacus rubecula) que es una dels primeres que varem fer aquest 2008, dessitjant que millore la situació per la que travessen la majoria d'aquest ocellets que conviuen amb nosaltres i demanar que no tan sols ens fixem en les gran aus com Aguiles, Falcons, i/o altres especies en perill d'extinció sino que sapigam apreciar lo qüotidia, lo corrent, per que el dia de demà podem trobarse en eixa situació de ser una de les noves espècies extintes...

Reiet en la bassa de Carreres (Benidorm)

L'ERA DIGITAL: "Els visitants d'altres illes"

2008-05-08T20:42:00.010Z

L'Illa de Benidorm. 20 de setembre de 2005

Malgrat que avuí en dia podem vorer Corbs Marins Emplomallats (Phalacrococorax aristotelis) tot l'any al voltant de l'Illa, es entre juliol i novembre l'època on més individus es concentren. Es el que anomenem "visitant post-nupcial", doncs venen al nostre litoral quan finalitzen la seua temporada de reproducció. El màxim comptabilitzat en este punt han sigut 120 exemplars. La majoria d'ells acudeixen dels Illes Balears, però tambè dels Columbretes.

Solen distribuir-se al llarg de tota la costa i no dupten en buscar els peixos que li serveixen d'aliment en llocs com espigons, interior de molls, platjes, etc, però sempre vinculats a zones rocalloses del nostre litoral.

No devem de confondre a esta especie amb el seu "cosi" el Corb Marí Gros (Phalacrocorax carbo), que a la nostra zona es un au invernant, i del que parlarem en una altra entrada del blog.

Des de fa uns anys aquesta especie té una tendencia positiva en el nombre de parelles reproductores al Pais Valencià, essent el darrer lloc que han colonitzat com a punt de cria el Penyal d'Ifach, per lo que tenim que felicitar a aquest parc Natural i alegrar-nos de tornar a tindrer-los entre les nostres ocells reproductors.

Exemplar adult badallant.

Exemplars adult (dalt) i subadult (baix).

Un individu subadult arribarà a l'edad reproductora al cap de 3-4 anys.

En aquesta foto es pot apreciar la diferencia entre un exemplar subadult (davant) i un jove de l'any (darrere). Encara hi ha un altre au per darrere d'ells al que tan sols se li veu el bec.

Com ocurreix en molts ocells segons com incideixca la llum en el plomatge es poden apreciar diferents tonalitats en les plomes; es el que coneixem con "iridiscència". Dalt es pot apreciar els matisos verdosos que caracteritzen a estos ocells conforme van adquirint el plomatge d'adult.

Equip: Càmera Canon 350 D amb objectiu 300 mm F/4, trípode, xarxes de camuflatge i "molta pacència"

Dades de les fotos: velocitat entre 1/320 i 1/640 amb diafragma f/11. Totes les fotos han sigut en major o menor mesura retallades del original.

L'ERA DIGITAL: "Els esforçats Cabussonets"

2008-03-26T20:19:00.015Z

Bassa de la Foia de Llobet. Maig i agost del 2006.

Després d’un infructuós primer intent per tal de fotografiar als Cabussonets (Tachybaptus ruficollis), tal i com descriu una dels entrades del nostre blog, estavem decidits a “inmortalitzar-los” costara lo que costara!

Varem començar el seguiment dels possibles parelles d’un bassa per controlar el començament de la nidificació. Un bon dia de maig, varem localitzar un niu a la voreta!!, cosa molt poc comuna i per primera vegada observada per nosaltres, ja que esta espècie sol situar les nius surant allunyants de la vorera i subjectes a la vegetació. Ja ho teniem, un niu accesible per a fer-li fotos!!. Però quan al cap d’uns dies varem tornar, ens varem emportar la trista sorpresa de que l’abaixà del nivell de l’aigüa de la bassa havia provocat la rotura del niu…

Però la Natura no té temps per a desmoralitzar-se i als pocs dies la parella ja havia fet un altre niu prop del anterior, però esta vegada recolçat damut d’un tub de la bassa, a falta de vegetació!. Esta vegada ho varem aconsseguir!!. Tomás es va quedar dins del amagatall i jo vaig deixar que els propietaris del niuet em vegueren allunyar-me. Açò es fonamental per a que els ocells agafen confiança per a tornar sense recels al niu; tal i com va ocorrer.

Però com diu el refrany, “les desgracies no venen a soles”, i de nou el mal oratge va malmetre el niu. No podiem deixar que aquestos esforçats ocellets dessistiren en el seu intent de criar, per lo que varem traçar un pla per tractar d’ajudarlos, facilitant-los un possible suport per al niu. I aquest va ser el resultat....

Tomás esperant a que jo en quedara en calçotets per tal d'aficar-me al aigüa i emplaçar el suport de vegetació.

Suport de vegetació que varem inventar per tal d'ajudar als Cabussonets

Els Cabussonets no van tardar gens en fer un niu a "l'invent" que li varem col·locar!!!. Per desgracia no estem segurs de que finalitzarem la cria amb èxit, ja que no vam continuar seguint-los.

Enguany el Grup Xoriguer em presentat un projecte VOLCAM per tractar d'ajudar a aquesta i altres espècies d'ocell aqüatics a La Vila, mijançant la construcció del que hem anomenat "illetes artificials", que esperem que serveixquen per a que puguen constriur en elles els seus niu.

VIATGES: "La LLacuna de les Grues"

2008-02-13T19:44:00.028Z

LLacuna de Gallocanta, del 19 al 21 de gener de 2008

Als que ens agraden els ocells, i no em refereixc “fregidets”…, dir Gallocanta es dir Grues Grullas (Grus grus). Esta llacuna ha sigut sempre un referent internacional en quant a l’observació d’aquestes magnifiques aus. Situada entre les provincies de Zaragossa i Terol, abarca varios termes municipals, malgrat que el poble que li dona nom a la llacuna es el més conegut, també estàn Tormos, Las Cuerlas, Berrueco i Bello. Aquest darrer poble es on està situat el centre de interpretació del Refugio de Fauna Silvestre, figura de protecció d’aquesta llacuna.

Gallocanta passa per ser un dels més importants enclaus ecològics espanyols i la major llacuna esteparia natural de la península, doncs té unes dimensions de 7 km x 2,6 Km. i una profunditat màxima de 2,55 m.

Dani fotografiant la llacuna des del castell de Berrueco

Son les 7:00 del mati i fa una gelor de 4º per baix de cero o menys…, Dani Gilabert i jo arribem al cami que ens porta a una de les “mini” casetes de fusta (li direm hide per abreviar, nom acunyat pels anglesos) que han instal·lat prop del centre de interpretació i que fa d’amagatall fixe per fotografias de prop les grues. La densa boira impedeix local·litzar el nostre hide, aixi com el del veí que tambè està buscant-lo.

Després de trobar-los, no amb poques dificultats!!, entrem cap a dins carregats de motxilles que quasi ens impedeixen menejar-nos. I es que estos hides tenen unes dimensions de 1,20 mts d’ample per 1,50 mts d’alt i 1,80 mts de llarg; es a dir, una “barraqueta” en la que apenes caben dos persones… i amb dos banquets que son presisament lo que es diu còmodes… Però ja sabiem a lo que venien (existeix una normativa molt estricta), que no era ni més ni menys que a passar 12 hores dins del hide tractant de fotografiar a estes aus. Este es el resultat d’aquelles llargues però maravelloses hores rodejat de boira, motxilles, Grues i com no, bona companyia!!

Uno del hides de la llacuna

Les Cornelles, Corneja (Corvus corone) també acudien enfront del nostre amagatall

Sense comentaris...

VIATGES: "Les Columbretes: les filles del foc"

2008-01-09T08:41:00.000Z

ULLADES NATURALS vol adelantar-se a la data (25 de gener de 2008) i felicitar a les "Illes Columbretes" i a tots els que allí treballen, pel 20 aniversari de la declaració com a Parc Natural. MOLTES FELICITATS !!!

Illes Columbretes, octubre del 2005

El seu nom deriva del terme llatí Colubraria, que feia referencia a la gran quantitat de serps que hi vivien. L’arxipèlag dels Columbretes està format per un conjunt d’illots i esculls d’origen volcànic que es reunixen en 4 grups, als quals els dóna nom la major de cada una de les seues illes: l’Illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot. Situades a 30 milles de les costes de Castellò, este parc i reserva natural es un dels sitemes naturals més impresionats de tot el Mediterrani.

Vaig tindre la sort de poder visitar-les en l’any 2005, gràcies a un permís de faena per tal de col·laborar en el cens d’Espardenya Cendrosa (Calonectris diomedea), que realitza la Conselleria de Medi Ambient, dins del “Pla d’Acció d’Aus Marines”.

Vista del Macarat, Senyoreta i Mancolibre des de les casernes.

Van ser cinc dies inoblidables en aquest indret, en els que abanda d’estar part del dia i la nit, tractant de localitzar tots els nius actius d’Espardenya, que en aquesta època contenen polls; vaig tindre algo de temps per disfrutar “com un xiquet” de totes les seues maravelles: la seua peculiar fauna, infinitat d’ocells en migració, fons marins de riquesa singular, etc; i tot açò gaudint d’una molt bona companyia: Manli, Vicent i Santi (guardes de la reserva), Alejandro (IMEDEA) i Domingo i Jorge (Centre de recuperació del Saler). Quan podré tornar anar?...espere que molt prompte…

Els Alacrans o Escorpins Grocs (Buthus occitanus) son molt abundants i es frecuent trobar-te-los per dins la casa…

Àguila Calçada (Hieraaetus pennatus) en migració.

Poll d'Espardenya a l'entrada del seu niu.

Adult melànic de Falcó de la Reina (Falco eleonorae) i polls en niu.

Tort Comú (Turdus philomelos) recuperant forces en l’illa Grossa per tal de continuar la seua migració.

Fins i tot, les Columbretes tenen el seu xicotet cementeri.

Més informació en el enllaç de Parc Naturals d'este blog.

FELIÇ ANY NOU!!!

2008-01-02T12:14:00.000Z

Alt de Sella, a 1 de gener del 2008

Amb aquesta imatge captada el primer dia del 2008 "el dia de cap d'any", volem dessitjar-vos sobretot molta salut!!!!... i que continue seguint-nos per que encara queden moltes coses per fer i per vorer. FELICITATS!!!.

Pepe i Tomas Santamaria Reos

L'ERA DIGITAL: "L'encís del Blauet"

2007-11-30T17:36:00.000Z

Riu de Sella. En l'estiu del 2005

Com a altres fotógrafs de fauna, el Blauet (Alcedo atthis) es un ocell que per moltes raons, ens encisa i ens atrau irremediablement; fent que el busquem per tots els racons. Tal vegada siga el seu magnífic plomatge, o les seues costums de pescador; siga el siga la veritat es que no ens cansem mai de fotografiar-lo o tan sols de disfrutar mirant-lo.

El seguent reportatge està fet al riu Sella o de Sella, gràcies sobretot a una persona que reflexa com pocs, el nom amb el que el van batejar: Un mil·lió de gràcies Amable.

Este va ser el primer exemplar que varem localitzar. Probablement es tracte d'un mascle i com podeu comprobar, el Baluet pesca tot el que nada per baix seua i tinga una mida inferior als 10 centímetres; com el cullerot de la foto de dalt.

Estes quatre fotos següents, corresponen a una femella, com pot apreciar-se per la coloració vermella tan intensa i estesa que té en la part inferior del bec. En una d'aquestes fotos es pot apreciar com obri el bec el animal; moltes vegades fan este gest per tal de boçar les egagròpiles que fabriquen, i que no son mi més ni menys que els restes no digerits de les seues preses.

Equipo: Canon 350 D, objectiu 300 mm, amagatall, trípode i matinar...

Dades fotos: Velocitat de 1/125 a 1/250 i diafragmes des de f/4 a f/8.

L'ERA DIGITAL: "El nou veí: el Corriolet"

2007-11-19T18:44:00.000Z

DEDICATORIA:
Voldría dedicar-li totes aquestes imatges d'avuí, al meu fill Xemi; ja que un 19 de novembre de fa 20 anys (tal com diu la cançó), va vindre al mòn ací a La Vila .
MOLTES FLICITATS!

Bassa de la depuradora. La Vila a 14 de juliol de 2005

El Corriolet (Charadrius dubius) <<Chorlitejo Chico>> en castellà, tal vegada siga un dels darrers "veins" que han vingut a viure al nostre poble. Va ser poc després de que es fera la depuradora de La Vila, qüan pensem que va vindre a instalar-se este nou veí. Abans no tenim constancia de que es reproduira ací.

Actualment ha col·lonitzat varies basses on nidifica en poc nombre, sempre ocultant el seu niu entre els materials d'enterra.

Aprofitant que Tomás estava a La Vila, ens varem dirigir a la EDAR per tal de tractar de fotografiar a este xicotet "corredor". Varem decidir que fora Tomás el que es quedara dins del amagatall, jo una vegada ell dins, allunyar-me a poc a poc, per tal de que em vegueren els propietaris del niu i tornaren sense recels a covar. I així va ocorrer, als pocs minuts d'anar-m'en, la femella va retornar al niu i malgrat que estava veient un nou objecte (el amagatall) a prop dels seus preciats ouets, no va duptar res en posar-se a covar sense recelar cap ni mica.

Tomás va fer unes quantes fotos i com el sol ja estava posant-se, al poc temps em va cridar pel mòbil per a que tornara. Varem desmontar tant ràpid com vam montar l'amagatall, per tal de que els ous no estagueren massa temps sense la mare covant, però la veritat es que estavem tranquils, ja que este ocell acostuma a deixar el seu niu durant alguns moments al dia sense que el llance a perdre la posta, doncs comença a reproduir-se molt tart, en estiu, i lo que precissamnent sobra en aquesta època es "calentor"...

Algunes d'aquestes imatges han sigut retallades digitalment per tal de composar la foto.

Equipo: Càmera Canon EOS 350D , Objetiu 300.0mm, amagatall casero i trípode

Dades fotos: Velocidad de obturació 1/500 - 1/160, abertura 5.6 - 9, ISO 100, qualitat de la image RAW

Video 2 "Sam, la gavina lladre"

2007-11-13T17:34:00.001Z

Es tracta d'un Gavinot Argentat (Larus argentatus) que viu a Aberdeen, un poble d'Escocia, i que s'acostumat a entrar a una tenda per tal de furtar una bosseta d'aperitius. S'ha fet tan famosa que li han posat nom i tot , li diuen "Sam" i malgrat que el propietari vol tancar les portes de la botiga, els treballadors i clients han començat a pagar-li el dinar a Sam...!!! Esperem que en la seua dieta hajen altres coses, per que si només menja açò, durarà menys que "una llepolia a la porta d'una escola"!!!!

L'ERA DIGITAL: "La caixa niu i els Teuladins"

2007-11-12T18:22:00.000Z

A casa nostra, La Vila Joiosa. Entre el 23 i el 30 de juny del 2006

El nostre amic Toni Zaragozí ("El Saragüey" per a nosaltres) ens va proporcionar un parell de caixes niu que es varen construir amb motiu d'una campanya escolar. Les caixes anaven destinades als Francillots (Apus apus), però al poc d'instal·lar-les els Teuladins ja s'havien fet els "amos".

A principis del mes de juny, una d'elles contenia un niu amb cuatres ous. I poc després quan varem vorer que els pares portaven menjar al niu, varem montar la càmera amb el cable disparador; i des de el sofa del comedor veient la tele, feien les fotos !!!!, si sempre fora tan fàcil...!!!!

Teuladí mascle eixint de la caixa.

Femella arribant a la caixa niu.

Femella "ampapussant" als polls.

Mascle donant-li un trocet de pà al pollet.

Equipo: Canon 350 D amb objectiu 300 mm, montada en un trípode i disparada per cable.

Dades Fotos: velocitat 1/125, a f/5,6-4,5 (segons foto) i flash integrat activat.

VIATGES: "Las Hoces del Cabriel"

2007-10-25T18:33:00.000Z

Venta del Moro-Riu Cabriel-Alcalá del Jucar. Del 19 al 21 d'octubre del 2007

Amb aquesta escapadeta que varem fer el cap de setmana passat els tres "miscambrilles" que teniu en la foto de més avall, al Parc Natural de "Las Hoces del Cabriel", encetem un nou apartat en el blog: ELS VIATGES.

Este parc natural enclavat en la provincia de Valencia, es el més gran dels declarants fins ara al Pais Valencià, i mereix la pena visitar-lo per l'espectacularitat dels seus paisatges i la qüalitat dels aigües del riu Cabriel, on encara podem observar la LLudriga (Lutra lutra) , llàstima que no tinguerem eixa sort!!! Si voleu més iformació al voltant dels espais protegits valencians, ací trobareu un enllaç a la seu web.

Esperem que les images que vos mostrarem en aquest apartat, continuen essent suggerents per a tots vosaltres.

De camí a Venta del Moro, poble on anavem a quedar-nos, vam passar per la central nuclear de Confrents, que "bè mereix una foto"...

Ja en la ruta del parc, varem parar en el mirador de "Los Cuchillos de Fonseca" i el Guti ens va fer una foto als tres (de dreta a esquerra el Guti, Fernando i Santa). Quan s'entere que li he ficat una foto seua ací,...

Una de les "hoces" (o barrancs) de les més boniques que forma el riu, es l'anomenada "del Purgatorio".

De tornada, varem parar a Alcalá del Jucar; preciòs poble de la provincia d'Albacete que en estos dies ens mostra tot el atractiu de la tardor.

De vegadades, en zones molt humanitzades com les voreres del Xuquer al seu pas per Alcalá, podem trobar-nos en oportunitats fotogàfiques que no ens esperavem. Es el cas d'aquest Agrò (Ardea cinerea) que es trovaba al costat d'un restaurant i que tranquilament tractava de pescar algo, estant nosaltres a pocs metres.

Equip: Càmera Canon 350 amb objectiu Canon 28-105 mm i Canon 300 mm

Camera Olympus µ-mini Digital S (la foto del Guti)

L'ERA DIGITAL: "A pels Cabussonets"

2007-10-15T17:10:00.000Z

Bassa de la foia de LLobet, La Vila. 30 de maig del 2005.

Ja feia alguns dies que en aquella bassa haviem vist Cabussonets (Tachybaptus ruficollis) amb un niu entre la vegatació aqüàtica. La nostra idea era fer-li fotos quan nadara cap al niu. Però res de res, el "condenat" ocellet recelaba molt del amagatall per lo que no s'apropava gens. Però mentre un ocell es desconfiat, altre com va ser el cas de l'Apuput de les fotos, quasi ens pàssa caminat per damunt nostra cridant, tal i com es veu en la segona imatge, doncs es tractava d'un jove del any que reclamava als seus progenitors que estaven allí a prop. I ja que pensar que els ocells en el tema del comportament son com les persones, "cadascú es de son para i de sa mare"...

Polleta d'aigüa (Gallinula chloropus) travessant la bassa

Equip: Càmera Canon 350 D amb objectiu 300 mm, amagatall i trípode

Dades fotos: Fomat imatge JPGE, velocitat 1/1000 a 1/400, diafragma f/4, 100 ASA, BB auto

L'ERA DIGITAL: "L'hora del bany"

2007-10-08T14:53:00.000Z

Font del Pí, Benimantell. 24 d'abril del 2005

Les noves entrades que anirem publicant al blog, estaran marcades per una major quantitat (i esperem que de qualitat) de fotos, doncs ja no tenim que escanejar una per una les antigues dipos, ja que les fotos es descarreguen en format digital al ordinador, lo que ens dona moltes facilitats per a incloure més imatges i per a tractar de tindre una regularitat semanal amb les noves entregues.

Ací vos presentem algunes de les fotos que varem fer aquella vesprada en un lloc amb molt d'encant, a prop del "Pas del Comptador"; i pocs dies després de comprar la nova càmera digital, la Canon 350 D, essent la primera vegada que traballavem amb este equip a la natura.

Esperem que continueu amb nosaltres en aquesta nova etapa de Ullades Naturals.

Salutacions.

Exemplar de Bosqueta (¿?) o "Zarcero" (Hipolais polyglotta), habitant típic zones amb Esbarcers, como bè indica el seu nom en castellà.

El Sit (Muscicapa striata) observa amb timidesa els nous el·lements del entorn: el nostre cotxe, des d'on realitzavem les fotos.

Mascle de Gafarró (Serinus serinus) acostant-se al aigüa per a beure.

Mascle de Cul-roig (Phoenicurus ochruros) en la font, després de prendre el bany.

Equip: Canon 350 D amb teleobjectiu 300 mm. El cotxe com amagatall improvisat!

Dades fotos: Format imatge JPG, Velocitat-1/400, diafragma-4, 100 ASA

L'ERA DIGITAL: "Laia i el seu yayo"

2007-10-01T07:23:00.000Z

LAIA JA TÉ UN ANY! FELICITATS!

Avuí fa un any, Laia Santamaría Esquerdo va naixer a Maò pesant algo més de tres kilos. Moltes Felicitats! tambè per als "papas", Pepa i Tomás...

Però no es la ùnica que compleix anys en la familia, per que el seu yayo patern, Pepe "el maki" tambè va naixer el dia 1 d'octubre, de fa ja alguns anyets! Felicitats tambè!

Ale! que ho passeu molt bè en aquest dia!

Amb aquestes fotos de Laia i "el maki", i com bè diu el títol, comença en Ullades Naturals, l'era digital. A partir d'ara, totes les fotos que mostarem estaràn fetes amb aquesta tècnologia que domina el mercat de la imatge des de fa uns anys. Els vells negatius de 35 mm o les diapositives han passat al record, tal i com vos les hem mostrat en la serie "Imatges per al record", malgrat això, algun dia tornarem a desempolsegar aquelles velles diapos per tornar a enssenyar-vos-les.

IMATGES PER AL RECORD: "El reixiu i la fulla"

2007-09-30T07:05:00.000Z

Parc Natural de la Font Roja, Alcoi. Octubre del 1999

Feia un matí gelat, quan pujavem per la senda que va des del preventori fins a la cava Coloma, travessant per l'interior del bosc. Ens van adonar de que el reixiu del matí encara estava tapiçant tot el que estava arrant de terra, com aquesta teranyina. Per tal de donar-li més força a la imatge, decidirem col·locar una fulla que havia a al costat dins la xarxa, i amb molta delicadea la varem deixar damunt per a després fer varies fotos.

Equip: Càmera Minolta X-300s amb Tamron 90 mm y flash

Video 1: "Anillamiento de los buitres"

2007-09-29T18:17:00.001Z

I com tot no van a ser imatges fixes, he pensat que estaria bè aficar alguns videos que estiguen relacionat amb la natura i les aus, malgrat que no les hajem fet nosaltres.

Espere que vos agraden.

Este primer video està fet a Càdis molt a prop de Tarifa i pense que està realitzat per un col·lectiu anomenat CICONIA (¿?)

IMATGES PER AL RECORD: "La Gran Dama del riu"

2007-09-28T13:57:00.000Z

Riu Algar, Altea. Febrer del 2003

Sempre que anem a tractar de fer fotos al riu Algar, dessitgem que aparega la "Gran Dama" del riu, la Garza Reial o Agrò Blau (Ardea cinerea), que sol visitar-nos a la tardor i a l'hivern, malgrat que alguns individus jovens poden quedar-se amb nosaltres tot l'any.

La foto està realitzada en uno dels bassons que forma el riu on diferents tipus d'aus tractaven allí de pescar algun del exemplars del peix cridat "Cachuelo" que allí hi viuen. Ara, la cosa la tenen prou més difícil, ja que estos bassons estàn coberts per una planta aqüàtica invasora coneguda com a Jacint d'agüa, que cobreix per complet la superficie del bassò, impedint vorer que hi ha per baix. Gràcies a que algú va alliberar esta "planteta" al riu, pensant que li feia un favor al ecositema, ha contribuit a deteriorar algo més el seu estat.

Per favor, abans de deixar en llibertat qualsevol animal o planta, pregunteu a quina espècie correspón i si pot produir desequilibris en el medi natural. Gràcies.

Equip: Càmera Canon EOS 50 amb Canon 300 mm, amagatall caser, trípode i botes d'aigüa. Sensia 100

IMATGES PER AL RECORD: "Emparellant-se"

2007-09-28T06:19:00.000Z

Pantano Amadori, La Vila. Abril de 1993

La primavera es una època en la que la majoria d'insetes comencen a buscar parella. Este es el cas de aquestes dos papallones del gènere Zygaena (probablement de la espècie filipendulae) i de la que no coneixem quin es el nom vulgar.

Es tracta d'una espècie que està dins del grup anomenat com "polilles". Estos insectes son les que nosaltres cridem "palometes" i que solen acudir de nit a la llum de les nostres cases.

Equip: Càmera Minolta X-300s amb Tamron 90 mm, Fujichrome 100

IMATGES PER AL RECORD: "Els vigilants del Imperi"

2007-09-27T19:15:00.000Z

Torre de Londres. Setembre de 1988

"El dia que desapareguen les Corbs (Corvus corax) de la Torre de Londres, desapareixerà el Imperi Britànic..." Així t'ho diuen (en angles, clar) quan visites aquest conegut monument, i done fe que s'ho prenen en serio. Encara recorde quan Tomàs es va atracar a un dels Corbs que hi havia parat en una xicoteta tanca verda del jardí de dins la torre, per tal de donar-li un tros de anou que varem agafar d'un arbre de High Park, en eixe moment el "pardalet" li va arrear un mos al dit ..., i de sopte va apareixer un dels famosos "Beefeters" que cuiden la torre i va escomençar a soltar-nos un sermó en angles que no havia Deu que s'anterara... en fí, per a que dir més.

D'aquell viatge que varem fer a Londres Emilio, Tomàs, Rosa y Pepe guardem molts bons records i algunes fotos molt especials per a nosaltres com aquesta que esteu veient.

Equip: Càmera Yashica FX-3 super amb Tamron 90 m, Ektachrome 100

IMATGES PER AL RECORD: "Tàpena"

2007-09-27T07:56:00.000Z

El Xarco, La Vila. Juliol de 1990

A començament d'estiu trau la flor la "Taperera" o "Tapenera" (Capparis spinosa), sempre en lloc rocallosos, de poca aigüa i de sòls pobres, així i tot ens mostra una de les flors més atractives que coneixem; i per si açò no fora poc, tant les früits com estes flors podem preparar-les en "salmorra", ah! i tambè té propietats medicinals, que més podem demanar-li a una planta!

Tota una maravella de la natura i que per lo qüotidià, no li donem gens d'importancia!

Equip: Càmera Minolta X-300s amb Tamron 90 mm, Ektachrome 100

IMATGES PER AL RECORD: "Cel rogenc"

2007-09-26T18:05:00.000Z

Moll de La Vila. Gener de 2002

Moltes vesprades d'hivern solem baixar a la punta del moll per vorer entrar a les barques d'arrossegament i amb elles una tropa d'ocells a la recerca del peix de rebuig.

Per fer la foto varem esperar a que el sol baixara per darrere del Cabeçó d'Or per tal d'aconsseguir el contrallum que voliem i deixar passar una barca per a tindre dins de l'encuadre a les gavines.

Equip: Canon EOS 50 amb 28-105 mm i recolzada amb la motxilla de fotos, Sensia 100

IMATGES PER AL RECORD: "Bolets"

2007-09-26T17:18:00.000Z

Barranc de Tagarina, Sella. Gener de 2002

En les mesos més gelads de l'any i si les plujes han acompanyat, podem disfrutar del "temps de Bolets"; i mai millor dit per que alguns d'ells con son els Esclatasangs (Lactarius deliciosus) que trobem a les nostres serralades interiors, podem degustar-los cuinant-los de mil maneres, sempre i quan siguem capaços de diferenciar-los!!

Este no es el cas, ja que no sabem a quina especie corresponen les bolets de la fotografia, que ens varem trobar a la vora del camí del barranc de Tagarina. Cridaven poderosament l'atenció, malgrat que pareix que esta especie no desplega el seu "capell" o "barret" com altres més conegudes; tenint una forma anomenada "el·líptica".

Equip: Càmera Canon EOS 50 amb 28-105 mm i reflector circular, Provia 100

IMATGES PER AL RECORD: "Sorgint"

2007-09-23T19:06:00.000Z

Els Porxes, La Vila Joiosa en agost de 1996

Les nits d'estiu sempre solen donar-nos sorpreses, com aquella del mes d'agost quan ens varem trobar a una ninfa de Cigarra (Cicada orni), o "Xitxarra" com tambè solem cridar-la, que estava a punt de putjar a un arbre per tal d'escomençar la seua "metamorfosi", després de haver passat varios anys baix terra.

La varem aficar dins d'un pot gran amb una rama a la que es va agafar per a iniciar la seua transformació. En eixe moment la varem traure per tal de fotografiar-la. Una vegada realitzat el canvi a la vida d'adult, la varem alliberar en un garrofer, per a que al mati següent començara a "deleitar-nos" amb el seu monòton cant.

Equipo: Càmera Minolta X-300s amb objectiu Tamron 90 mm i dos flashes laterals

IMATGES PER AL RECORD: "L'ultimàtum a l'Òbila"

2007-02-19T19:20:00.000Z

Partida Plans, La Vila Joiosa. Novembre de 1995

Un bon dia, Pedro Marcet, amic del meu sogre (del de Pepe), ens va dir que una Òbila (Tyto alba) ó Òliba (mentres que en castellà es Lechuza Cómun), entrava al corral que havia habilitat com a pajarera per als Estornells, per tal de tractar de capturar i menjar-se als pardalets (Canaris, Patxarells, Gafarrons, etc) que tenia alli dins engabiats; i que o la llevavem nosaltres o no responia de ella. De seguida li van dir que ens encarregavem nosaltres de llevar-la d'allí o com a mìnim d'asustar-la.

Abans de tractar d'agafar-la, varem decidir fotografiar-la i després si tornava ha entrar, capturar-la per mig d'unes "xarxes japoneses". Primer varem col.locar la càmera accionada per la barrera d'infrarrojos, enfocada per a on pensavem que podia entrar. La qüestió del enfoque no va ser gens fàcil, ja que deviem calcular la distancia des de on pensavem que es parava (en la travessa de fusta) per tal d'entrar al corral, fins a on pensavem que eixiria enfocada, després de botar des de la fusta; així com també imaginar-nos cap a on anava a volar l'animal: recte, de costat, etc.

Després teniem que decidir com col.locar el dos flashes dels que disposavem, per tal de il.lumiar lo millor possible a l'Obila. En definitiva, una faena de lo més imaginativa i molt complicada; però varem tindre sort i ens van eixir dos fotos bè, de les cuatre que en total varem fer!!!!

Després, al vorer que tornava a entrar, varem posar les japoneses, la varem consseguir agafar i malgrat que li van dir a Pedro que l'haviem amollat en Sella, la veritat es que la varem soltar a prop del corral, per a que poguera tornar al niu que, amb quasi tota seguretat, tenia per alli prop!!!

Tomás i Pepe Santamaria Reos

Si punxes la foto la pot vorer ampliada

Equipo: Càmera Minolta X-300s amb objectiu Tamron 90 mm F/2,5; flashes Metz 32-CT7 i Agfatronic; barrera d'infrarrojos; tripodes i altres "catxibatxes"

IMATGES PER AL RECORD: "Aquella casa abandonada"

2007-02-13T20:05:00.000Z

Barranc de la Mola, Orxeta. Abril de 1994

Encara està en peu aquella vella casa adandonada..., malgrat que ja ha caigut una part del sostre. Quan varem fer la foto a aquest exemplar de Orandella Dàurica (Hirundo daurica), la casa tenia un bon estat de conservació; ara, com moltes antigues casa de camp i masos, l'abandó dels cultius i el èxode del mòn rural degut a un "progrés" que no vol mantidre el modus de vida tradicional al nostre camp, fa que vajen a terra estes velles edificacions que tant han supossat per a la nostra cultura i el nostre entorn.

A la casa criaven tots els anys una parella d'aquestes orandelles, entraven pel balcó de la façana del primer pis, i eixien per una finestreta que donava a la banda de darrere. Varem disposar una barrera d'infrarrojos (com les que es fan servir als ascensors) per tal de que es disparase la càmera quan la travessaren. El problema era que el ràpid vol d'entrada podia fer que l'orandella eixquera menajada en la foto; però el flash electrònic que varem comprar uns mesos abans, podia inmovilitzar el seu vol, així i tot, de dos carrets de diapositives, esta es l'ùnica foto es que va eixir acceptable!!!.

Pepe i Tomás Santamaria Reos

Equipo: Càmera Minolta X-300s, objectiu Tamron 90 mm F/2,5, flash Metz CT-37 i barrera d'infrarrojos

IMATGES PER AL RECORD: "El Mussolet"

2007-02-09T19:01:00.000Z

Els Porxes (La Vila Joiosa) novembre del 2000

Sempre haviem escoltats Mussols (Athenea noctua) pels bancals però no ens haviem decidit a tractar de fotografiar-los. Quan varem tindre el equipo necesari i un reclam, vam fer el intent. Amb un equip totalment renovat i un cable disparador, ja per fí elèctric (més modern que la foto del baladre) i un parell de flashes per tal de iluminar al artista, varem col.locar este vell poste del telèfon contra la tanca de la pista de tenis. Després posarem el reclam i ens apartarem un 15 metres. Al poc es va presentar el ó la propietaria del territori, al que no li va agradar massa el nostre reclam, ja que li va fer varios vols d'advertencia. Sols ens va deixar fer tres fotos abans d'anar-s'en i esta es la ùnica que val la pena

Equipo: Càmera Canon 50 amb objectiu Canon 300 F/4, dos flashes Metz i Agfa

IMATGES PER AL RECORD: "Amor aquàtic"

2007-02-06T17:26:00.000Z

Pantà del Amadori (La Vila Joiosa) gener del 2000

Malgrat que la gent i els contes diuen que els Sapos o Gripaus son animals molt llejos i fins i tot repel.lents, nosaltres no compartim aquesta manera de pensar i els vejem com animalets prou simpatics i al mateix temps molt beneficiosos per al camp, degut a la seua dieta insectívora.

Ens agradava anar a buscar-los als seua llocs de posta , ja que al juntar-se per tal de reproduir-se, pots trobar-los en un nombre relativament el.levat d'exemplars en un indret no massa gran; malgrat que ací no solen fer-ho en quantitats tan grans com en altres llocs de la península. Un d'aquestos llocs es el pantà del Amadori, que soliem recorrer de nit per tal d'escoltar el cant que fa servir el mascle de Sapo ó Gripau Comú (Bufo bufo) per atraure a la femella i acoplar-se, posants els dos junts els ous en l'aigüa. El cant també ens servia a nosaltres per portar-nos fins al mascle que tractavem de no espantar i així fotografiar-lo en el seu ambient; moltes vegades com en la foto, una vegada ja "embarcat" damunt de la femella (prou més gran que ell), en lo que cientificament es diu "amplexus".

Tomás i Pepe Santamaria Reos "els makilets"

Si punxes la foto la pot vorer ampliada
EQUIPO: Càmera Minolta X-300, objectiu Tanrom i flash Metz 32 CT-7

IMATGES PER AL RECORD: "El cuc muticolor"

2007-02-04T08:28:00.000Z

La Vila, setembre de 1990

No recorde massa bè on varem trobar a este cuc o eruga multicolor, que després varem saber que es tractava d'una eruga d'una palometa (o polilla) nocturna de gran tamany, que perteneixia a la espècie Hyles euphorbiae ó Esfinge de las Euforbias. La Euforbia no es ni més ni menys que la LLetrera, que com tots sabem estracta d'una planta de color verd que es caracteritza pel làtex blanc que eix quan es trenca un troç. Eixe latex té compostos tòxics, que passen al cuc quan s'alimenta d'ella; d'ahi que tinga eixa coloració tant vistosa per tal de dir-li als animals que vulguen berenarse-la "Hey! ves en cuidaet que si en menjes tindras un bon mal de panxa".

Després de reconeixer-la, ja en el pati de casa, la varem col.locar damunt d'una planta i ajudats per la lentitud dels seus moviments, varem fer sense problema algunes fotos. Uns dies més tard, l'eruga es va tranformar en un capoll, que al cap del temps varem trobar büit.

A esta foto li tenim un apreci especial, ja amb ella varem guanyar el primer premi del I Concurs de Fotografia de Natura de l'Universitat de Navarra a l'any 1991.

Pepe i Tomás Santamaría Reos

EQUIPO: Càmera Yashica FX-3 amb objectiu Tamron 90 mm F/2,5 i flash Agfatronic

IMATGES PER AL RECORD: "Entre el Baladre"

2007-01-26T17:36:00.000Z

Juny de 198 i algo. Riu Torres (La Vila Joiosa)

Moltes son les diapositives que ja fa temps varem escanejar i ara al tractar de trobar l'original, no hi ha manera, per lo que no sabem exactement quan està feta. El que si recordem es com despés de rastrejar el riu Torres a principis d'estiu varem trobar un parell de nius d'una espècie que no saviem identificar pels ous que tenien. Dies més tard, varem tornar al lloc i vam comprovar que aquells nius eren de Sarcer ó Zarcero en castellà (Hyppolais polyglotta). Xicotet ocell que viu en molts ambients, però que li agrada estar a prop de l'aigua. Decidits a tractar de fotografiar els adults, varem anar amb el Saragüey barbatus, alies Toni Zaragozí, per aconsseguir este proposit. En aquella època, les càmeres que teniem, una Yashica (nosaltres) i una Fujica (el Saragüey) tan sols es podien disparar amb un cable pneumàtic, es a dir que el disparador es impulssat per aire, des de una "pera"; i com tan sols en teniem un, varem decidir montar nosaltres primer i quan ferem unes cuantes fotos canviar a la càmera del Saragüey. Així ho varem fer, però el nostre plan el van tindre que abortar, despres de que nosaltres li ferem tres fotos als pares entrant al niu, ja que conforme feien les fotos, més nerviosos i alterats estaven les adults. Com es deu de fer en estos casos, ja que el més important es la seguretat del animal, vam decidir desmontar i tornar a casa; cosa que va fer que el Saragüey "remugara" una mica al no poder fer ell ninguna foto; però el cabreig va esclatar quan tornat perl mig del riu, jo (Pepe) vaig tropeçar amb un niu de vespes i al correr més que ell, li tocaren totes les picaes !!!!.

Que serveixca esta foto de xicotet homenatge a un gran (per lo major que està) amic, naturalista, ornitóleg i persona!!!
Va per tu Saragüey !!!

Pepe i Tomás Santamaria Reos "els makilets"

EQUIPO: Yashica FX-3 amb Soligor 95-310mm F/3,5, disparador pneumàtic, flash Agfatronic i tripode.

IMATGES PER AL RECORD: "El fugitiu"

2007-01-22T18:53:00.000Z

El Porxes, Ermita de Sant Antoni (La Vila Joiosa), agost de 1997

Tal vegada un del nostres inquilins menys volguts sigua el Ratolí Domèstic (Mus musculus). Este de la foto, pasava l'estiu junt a nosaltres en la casa de camp dels sogres, "Els Porxes" a prop de l'Ermita; claro está, que abans de fer la foto, ells desconeixíen que estava alli; de haver-ho sabut, m'agueren fet agafarlo per tal de treure-lo d'alli; però nosaltres el varem vorer abans i per mig d'un troç de formatge el van atraure al capdamunt d'una marraixa on estava col.locada la barrera d'infrarrojos per tal de que es disparara la càmera.

Pepe i Tomas Santamaría Reos "els makilets"

Equipo: Minolta X-300, amb objectiu Tamron 90 mm F/2,5, dos flashes en manual

IMATGES PER AL RECORD (1)

2007-01-17T19:51:00.000Z

Tal i com vos haviem dit, volem tractar de mostrar-vos imatges de la nostra natura que em anat acosseguint al llarg dels darrers 18 anys, malgrat que la majoria d'elles han estat realitzades des de 2005, gràcies a l'adquisició d'un dels "notres tressors" que es la Canon 350 D, que ens dona totes les facilitats per tal de aconsseguir els nostres propòsits; ja que l'ús de la diapositiva dificulta enormement la difusió dels imatges si tenim que digitalizar-les.
Esperem que ens acompanyeu amb fidel.litat en aquest emocionant "viatge" que acomencem avuí.
Salutacions.

Pepe i Tomás Santamaria "els makilets"

"MIRADES GELADORES"

Barranc de l'Aigüeta, La Vila. Març de 1989.

Quan aquella vesprada varem vorer a la "Perdiuera" (es com cridavem nosaltres al Aguila de Panxa Blanca, Hieraaetus fasciatus) parada en aquell pi del Barranc de l'Aigüeta, crec que els dos vam pensar el mateix. I així varem fer, al dia següent al poc d'eixir el sol, començarem a pujar la vessant del barranc, que malgrat que es no es massa elevada, si que es prou empinada; i més carregats amb el vell amagatall de lona grossa amb tubs de PVC de 5 cm de diametre!.
La qüestio es que al poc d'estar amagats va arribar una dels aus, i per a nosaltres un dels moments més inoblidables que hem passat en el monte.

Equip: Yashica FX-3 amb Soligor 95-310mm F/3,5, tripode Velbon i amagatall casero

A MODO DE PRESENTACIÓ

2007-01-15T18:14:00.000Z

Comença el nou any i pareix obligatori que tot el món tinga que pensar els seus "propòsits" per tractar, moltes vegades sense massa convicció, de portar-los a terme en aquest any que acaba de naixer.

Doncs bè, per a no ser menys, i amb la ajuda de tots vosaltres, vaig a tractar de dur a bon terme un d'aquestos nous propòsits, que no es ni més ni menys que crear un xicotet lloc en la "xarxa" en el que puguem mostrar-vos alguns trocets del món que ens envolta; de la nostra Natura, de la Natura de tots. Esperem que vos agrade!!.

Pepe i Tomás Santamaría Reos

Foto: Fulles de Gal.ler en la Font Roja (Alcoi). Octubre de 2005