CERVESES I MUNTANYES: "El GEOLODIA'09 d'Aitana"

Partagàs a 4 d’octubre de 2009

El passat diumenge 4 d’octubre es va celebrar en la Serra d’Aitana el segon GEOLODIA d’Alacant, que es una continuació del realitzat l’any passat en Serra Gelada.

Primer que res tenim que felicitar a totes les persones que han fet posible este Geolodia, però molt especialment a Pedro Alfaro que es el veritable promotor i “alma mater” d’aquesta idea a la nostra provincia.

Molgrat que ja estem al mes d’octubre el temps va acompanyar a este maravellos event, lluint un sol quasi estiuenc.

El Geolodia naix amb la intenció d’apropar la geología al ciudatà, a la societat, allà on aquella adquireix la seua millor expresió: en contacte directe amb la Natura.

El Geolodia Aitana va constar d’un itinerari amb 10 parades en la que dos monitors per parada feien explicacions de les diferents aspectos de la interessant geologia d’aquest indret. Enguany com a novetat respecte al que es va fer l’any passat, es que es va afegir dos parades amb temática externa a la geologia: la vegetació d’Aitana i els puos de neu. Pensem que açò va ser tot un encert, tant per la temàtica com pels monitors que estavem en estes parades: Benito Crespo i Manuel Vicedo (lamente no recordar els noms dels altres dos monitors).





El itinerari va recorrer uno del paratges més emblemàtics de la geografia valenciana; començant en la Font de Partagàs o de Partegat (Informació i parada 10), passant pel conegut Pas de la Rabosa i les simes (parada 4) i baixant de nou a Partagàs pel portet de Tagarina (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

A les 8:30 arribavem a la font de Partagàs el grupet que varem eixir des de La Vila amb dos vehicles. A la nostra arribada ja havia gent començant l’itinerari i després d’incriure-nos i arreplegar el cuadern explicatiu varem iniciar el nostre recorregut.

Després d’un poc més de quatre hores varem tornar de nou a la font de Partagàs i durant tot el recorregut varem passar molt bons moments tant pel que ens anaven contant en les parades, com per les tonteries que anavem fent pel camí.

Per tal d’arredonir este magnific event, no ens podia faltar la cerveseta final, que com ja se’ns havia fet algo tard, més que un esmorçaret va ser quasi un dinar, i com que el de “Paco” d’Orxeta estava tancant, ens varem anar a la barra del Pagell (“Pachell”), un lloc que mai ens defrauda; i es que no debades esta secció es diu “CERVESES I MUNTANYES”!!!!!

Esperem poder tornar a gaudir l’any que ve d’este atractiu event, es faça on es faça, que es el GEOLODIA D’ALACANT.

Des de ULLADES NATURALS volem tornar a felicitar als organitzadors del GEOLODIA’09 i molt especialment a Pedro Alfaro, al que saludem des d’ací.

A continuació teniu algunes imatges de les paredes i figures del cuadernet

En la parada número 1 ens explicaven les generalitats geològiques de la serra (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

En el Pas de la Rabosa varem “pegar un mosset”. I ací teniu el nostre el per que del nostre emblema: “Cerveses i Muntanyes”, malgrat que esta no era nostra...

Ací estem el grupet d’eixe dia (ahí es res...) de Cerveses i Muntanyes. D'esquerra a dreta: Perete, Tomàs, el “Yoyo” (dret), Fernandet (morritos calientes...), el Guti, Rita, un servidor i Juanot

En les mateixes Simes de Partagàs ens montraven el procés de “karstificació” o dissolució de la roca calcària, produïnt el que es coneix com a “lapiaz” o rascler, tal i com pudeu vorer en la imatge (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Les Simes de Partagàs son enormes fractures ocasionades pel desplaçament de grans blocs de pedra per damunt d’un material dúctil com son les margues (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

En uno dels nombrosos Pous de Neu existent en la Serra d’Aitana, Manuel Vicedo i un altre monitor, ens varen contar moltes coses interesants al voltant d’aquestes construccions, ara abandonades

Des de la parada 9 ens contaren que les falles (les de pedra, no les de ninots...) que teniem davant nostre eren conegudes com a “falles normals” (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Ja en la font de Partagàs, ens explicaren el funcionament d’esta i de la Font Vella, que com podeu comprovar en la imatge, el aigua que cau en la zona de blocs de pedra i part de la que plou en el cim, s’infiltra ràpidament circulant per damunt d’un substracte impermeable (margues) fins que torna a eixir a la superficie (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Salut, bons aliments i cervesetes, com no...

Pepe "Santa"