L'ERA DIGITAL: "Gavines per terra, temporal per la mar"

Divendres 11 de febrer, a 28 milles de les nostres costes

Amb aquest títol voldría escomençar una entrada al blog que fa referencia a la xarrada inaugural que faré dins del cicle de xarrades “De Cara a la Mar” que el Xoriguer i el Club Nàutic de La Vila han organitzat per al 2011 i del que més avall podeu trobar el cartell amb les dades de les mateixes. La xarrada al igual que aquesta entrada, vol ser un xicotet homenatge a tota la gent de la Mar: mariners, patrons, armaors, rederos, calafats, carpinters i un llarg etcetera de professionals que han dedicat i li dediquen la seua vida a bregar a diari amb la nostra mar mediterrània.

Quan un persona de terra seca com jo, està en un barco a 28 milles de la costa i mira a tots els costats i no veu el Puig Campana o la serra d’Aitana, les sensacions que te invaeixen son extranyes, entre aquestes creus estar com perdut, no saps cap on mirar i al mateix temps de sentir-te insignificant per lo bast de la mar, més encara si tractes de imaginar-te la fondaria que tenim baix nostre a aquesta distancia de la costa.

Però en el meu cas, totes aquestes sensacions es tornen en emoció i excitació quan comence a vorer ocells volant per damunt la barca. Eixe es el motiu que em va portar a embarcar-me el divendres de febrer 11 (i moltes altres vegades abans) amb la barca d’arrossegament “Juan LLoret”, gràcies a al meu bon amic Miguelet Esquerdo patrò d’aquest barco que em va convidar.

Estavem a 320 braces d’aigua, que per als de terra endins com jo, son prop de 540 metres de profunditat (1 barça son 1,67 metres) que es diu prompter; son més de dos hores i mitja de navegació fins “la platja” (lloc del fons marí per on s’arrossega el bou), i segur que molts al vorer la fondaria que he dit, ja saben que es el que busca el Juan LLoret i altres barques que estaven junt a ell, com el “Pau” de Bartolet (un altre bon amic) o la “Manuela LLoret” de Félix. Doncs si, busquavem a la “reina” del nostre mediterrani a la taula: la gamba roja (Aristeus antennatus).

Jo per la meua part i prismàtic en mà, buscava a altres habitants del mar obert, els ocells marins més oceànics que rarament s’acosten a terra. I el viatge no em va decepcionar, ja que vaig poder vorer i fotografiar a dos especies d’aus que en la costa de la Vila no son gens fàcils de vorer, com es el cas de la Gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) i del famós Càgalo (Catharacta skua); nom que li han donat els mariners a este ocell, per que diuen que fa “cagar” a les altres gavines. I no van mal encaminats al pensar això, ja que el que fa esta “criatureta” de metro i mig d’envergadura i més de kilo i mig de pes, es perseguir a altres ocells per a que solten el que porten al bec, es a dir que roba el menjar que han pescat altres aus marines, ja siga en les colònies de cria del nord d’Europa o en la zona d’hivernada, com es aquest cas, tractant de furtar-li a les gavines el peix que agafen del descarte de les barques; tota una “preciositat” de pardalet que podeu vorer en les fotos que teniu a continuació que han sigut fetes en aquesta darrera sortida de pesca.

Espere que disfruteu amb elles, igual que ho vaig fer jo mentre les feia, així mateix també espere vorer-vos en la xarrada al club nàutic.

Les fotos seguents corresponen ton sols a aquesta darrera sortida de pesca, en futures entrades aniré ficant-ne altres en diferents barques, més a prop de la costa.
Comença la pesquera!!!

Comencem a calar, Marcos y "el Massa" a la maquinilla

Gaspar en les portes

Miguelet al timò

Ja han passat 5 hores i comencem a "xorrar"; Marcos i Gaspar llevant-li les voltes que porta el bou 

Des de les 11:00 del mati ja ens segueixen les Gavinetes de tres dits

Una gavina de potes grogues acosa a una Gavina corsa

Els Càgalos es deixen vorer al poc de fer-se de dia

Son els verdaders "matons del barri", especialistes en furtar el menjar que porten altres ocells

Tan sols agrair de nou a Miguel Esquerdo (patró del Juan LLoret) i a la tripulació del mateix: Marcos, "el Massa" i Gaspar, el tracte que em varen donar. Moltes gràcies!!!.

Cartell amb les xarrades que farem al Club Nàutic:

Equipo fotogràfic: Canon 350 D amb objectiu Canon 300 mm, treballant quasi sempre amb prioritat de abertura amb el diafragma a f/4-6,3 a 100 ASA per poder aprofitar la velocitat més el·levades que proporcione la càmera a eixos diafragmes, per així contrarrestar el moviment del barco.