domingo, 10 de octubre de 2010

CERVESES I MUNTANYES: El Barranc de l'Encantà

Diumenge 29 agost 2010

La ruta que us proposem avui discorre entre conreus i barrancs per una de les zones més conegudes del l'interior de la província, amb paratges de gran bellesa paisatgística amb un elevat valor ecològic; sent un recorregut de realització relativament fàcil.

El barranc de l'Encantà deu el seu nom a una llegenda que el botànic Antoni Cavanilles ja recull en la seva obra i on descriu ".barranc que la credulitat va cridar de l'Encantada per la pedra circular de uns cinc peus de diàmetre, que en forma de finestra tancada es ve a la gola del barranc a 20 peus sobre el nivell ordinari de les aigües. En aquesta fingíem la plebs la boca de certa mina On els Moros amagar suspensió tresors i dexáron encantada una donzella, que cada cent anys surt per tornar a entrar en el mateix "dia".

Neix a les proximitats de Beniaia, a la Vall d'Alcalà i discorre pel terme de Planes, travessant una sèrie de gorges excavades a la roca calcària de la Serra de Cantacuc i desfilant cap a Beniarrés enclavat entre les serres del Albureca i del Cantalar a la recerca del riu Serpis, en el qual aboca les seves aigües.

Mapa aproximat de la ruta seguida (cliqueu "híbrido" per vorer els noms)

Us proposem una de les diverses rutes que podem fer per visitar aquest lloc i comença a Planes i anirem a buscar l'Ermita del Santíssim Crist de Sant Cristòfol o de Planes. Aquesta es troba al cim d'un turó al nord de la població amb un accés zigzaguejant i amb un pendent molt pronunciada, que no podia ser un altra cosa que el Via-Crucis, almenys el nostre, doncs acabem de començar i la pujadeta"té collons".


Fotos on apareixem tots: A dalt apareix el Guti perquè fa la foto Tomàs i baix es canvien. A la foto de baix la resta som Anna, Juanot, Pedro Soriano (Peret. ..), el Yoyo, Plata i servidor

Vista de l'embassament de Beniarrés des de l'Ermita

A partir d'ací anirem sempre per camins o pistes seguint més o meys el pla que té amunt fins arribar a un dels punts més populars del tot aquest recorregut, el Salt o Gorg del Salt, que com diu el seu nom és una cascada d'uns quatre metres d'altura que cau a un estany en el que gran quantitat de gent sol anar a l'estiu per donar-se un banyet, tal i com vam fer nosaltres (llàstima no tindre fotos ...).

Conforme anàvem avançant ens trobàvem en tota classe de fruits, que uns més que altres, anàvem provant: atmetles, figues, raïm, nous (no les vam poder tocar per que estava l'amo del bancal ...), etc. Dit així sembla que ho espoliar tot, però la veritat és que gairebé no tocàvem res i molts d'aquests fruits estan assilvestrat i no cultivats. D'aquestes fruites que ens trobem, ens va alegrar especialment de poder recollir "endrines" o "patxarans" (Prunus spinosa) amb els que anem a tractar d'el·laborar aquesta beguda tan Tipoca de regne de Navarra (ja us explicarem com anat la cosa ...).

Poc després de deixar el Salt agafem un sender que travessarà per Molí de l'encant en un dels trams del barranc més estret i espectacular. Al cap d'una estona agafarem la carretera que ens tornés de nou a Planes. I va ser per aquesta zona és on vam anar per enmig de bancals de cireres on vam començar a escoltar uns crida a la llunyania. Poc després al aixecar la mirada cap al cel vam poder gaudir d'una parella d'àligues perdigueres que ens sobrevolava majestuoses.



Una estona després arribàvem de nou en Planes, i com no, abans de tornar a la Vila no podiem acabar millor aquest dia que fent-nos uns "potets" fresquets que el Guti havia preparat amb una nevereta, però només un que hi ha que de conduir .. .. això si, un cop ja a La Vila varem continuar arreant-li...!!!

Fins la propera.

Santa "el makilet"

1 comentario:

  1. 5 meses ya era hora!!!!!!!!!!!!!!!!! per fi una entrada nova.....molt bonica la ruteta i les fotos

    ResponderEliminar

DEIXA EL TEU COMENTARI