CERVESES I MUNTANYES: "El GEOLODIA'09 d'Aitana"

Partagàs a 4 d’octubre de 2009

El passat diumenge 4 d’octubre es va celebrar en la Serra d’Aitana el segon GEOLODIA d’Alacant, que es una continuació del realitzat l’any passat en Serra Gelada.

Primer que res tenim que felicitar a totes les persones que han fet posible este Geolodia, però molt especialment a Pedro Alfaro que es el veritable promotor i “alma mater” d’aquesta idea a la nostra provincia.

Molgrat que ja estem al mes d’octubre el temps va acompanyar a este maravellos event, lluint un sol quasi estiuenc.

El Geolodia naix amb la intenció d’apropar la geología al ciudatà, a la societat, allà on aquella adquireix la seua millor expresió: en contacte directe amb la Natura.

El Geolodia Aitana va constar d’un itinerari amb 10 parades en la que dos monitors per parada feien explicacions de les diferents aspectos de la interessant geologia d’aquest indret. Enguany com a novetat respecte al que es va fer l’any passat, es que es va afegir dos parades amb temática externa a la geologia: la vegetació d’Aitana i els puos de neu. Pensem que açò va ser tot un encert, tant per la temàtica com pels monitors que estavem en estes parades: Benito Crespo i Manuel Vicedo (lamente no recordar els noms dels altres dos monitors).





El itinerari va recorrer uno del paratges més emblemàtics de la geografia valenciana; començant en la Font de Partagàs o de Partegat (Informació i parada 10), passant pel conegut Pas de la Rabosa i les simes (parada 4) i baixant de nou a Partagàs pel portet de Tagarina (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

A les 8:30 arribavem a la font de Partagàs el grupet que varem eixir des de La Vila amb dos vehicles. A la nostra arribada ja havia gent començant l’itinerari i després d’incriure-nos i arreplegar el cuadern explicatiu varem iniciar el nostre recorregut.

Després d’un poc més de quatre hores varem tornar de nou a la font de Partagàs i durant tot el recorregut varem passar molt bons moments tant pel que ens anaven contant en les parades, com per les tonteries que anavem fent pel camí.

Per tal d’arredonir este magnific event, no ens podia faltar la cerveseta final, que com ja se’ns havia fet algo tard, més que un esmorçaret va ser quasi un dinar, i com que el de “Paco” d’Orxeta estava tancant, ens varem anar a la barra del Pagell (“Pachell”), un lloc que mai ens defrauda; i es que no debades esta secció es diu “CERVESES I MUNTANYES”!!!!!

Esperem poder tornar a gaudir l’any que ve d’este atractiu event, es faça on es faça, que es el GEOLODIA D’ALACANT.

Des de ULLADES NATURALS volem tornar a felicitar als organitzadors del GEOLODIA’09 i molt especialment a Pedro Alfaro, al que saludem des d’ací.

A continuació teniu algunes imatges de les paredes i figures del cuadernet

En la parada número 1 ens explicaven les generalitats geològiques de la serra (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

En el Pas de la Rabosa varem “pegar un mosset”. I ací teniu el nostre el per que del nostre emblema: “Cerveses i Muntanyes”, malgrat que esta no era nostra...

Ací estem el grupet d’eixe dia (ahí es res...) de Cerveses i Muntanyes. D'esquerra a dreta: Perete, Tomàs, el “Yoyo” (dret), Fernandet (morritos calientes...), el Guti, Rita, un servidor i Juanot

En les mateixes Simes de Partagàs ens montraven el procés de “karstificació” o dissolució de la roca calcària, produïnt el que es coneix com a “lapiaz” o rascler, tal i com pudeu vorer en la imatge (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Les Simes de Partagàs son enormes fractures ocasionades pel desplaçament de grans blocs de pedra per damunt d’un material dúctil com son les margues (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

En uno dels nombrosos Pous de Neu existent en la Serra d’Aitana, Manuel Vicedo i un altre monitor, ens varen contar moltes coses interesants al voltant d’aquestes construccions, ara abandonades

Des de la parada 9 ens contaren que les falles (les de pedra, no les de ninots...) que teniem davant nostre eren conegudes com a “falles normals” (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Ja en la font de Partagàs, ens explicaren el funcionament d’esta i de la Font Vella, que com podeu comprovar en la imatge, el aigua que cau en la zona de blocs de pedra i part de la que plou en el cim, s’infiltra ràpidament circulant per damunt d’un substracte impermeable (margues) fins que torna a eixir a la superficie (Imatge cedida pel Departamento de Ciencias de la Tierra y del Medio Ambiente)

Salut, bons aliments i cervesetes, com no...

Pepe "Santa"

L'ERA DIGITAL: L'Aguiló del riu

M'agradaria dedicar-li aquesta entrada al blog a dos persones que han faltat fa poc i que sempre que hem parlat amb ells, sempre hem aprés algo nou de la natura que ens rodeja. Ells son Tomàs LLorca (el carnisser) i Miguel "el barber". Gràcies a tots dos!!!

Riu Amadori, La Vila Joiosa. En gener de 2006.

Des de fa alguns anys que els Aguilons o Aligots <> (Buteo buteo) hivernen en la nostra zona amb més regularitat. Açò va fer que ens plantejarem tractar de fotografiarlos. Durant l’hivern del 2006 varem observar a un d’estos rapinyaires que frecuentava la zona compresa entre el riu Amadori i els “Banyets”´

Per tal d’aconsseguir atraure-lo on nosaltres voliem tendriem que oferir-li algo per a menjar i aixa vorer si feia efecte el reclam.

Després de que en donaren una Tórtola turca (Streptopelia turtur), vaig pensar que era el moment de provar amb este reclam per tal de atraure al Águiló (cal aclarar que esta especie de tortola està considferada com a cinegètica). La modalitat de reclam que els fotógrafs de fauna anomenem <>, es a dir, “amb cimbell viu” no es del nostre agrado, i tan sols la emprem quan pensem que es la darrera solució per a tractar de fotografiar a un animal predador, com es el cas del Aguiló. Esta tècnica l’hem utilitzat en contades ocasions i sempre amb cimbells (o reclams) no salvatges, criats en captivitat (en un altra ocasió parlarem més en profunditat d’esta tècnica amb la que farem una entrada al blog)

Un dia assolejat de gener vaig (jo Pepe, doncs Tomás estava en Maò…) agafar la tortola i em vaig dirigir a buscar uns bancals a prop del riu per tal de montar tot el “tinglao” que portava: l’amagatall, la càmera, la tortola amb un fil que la nugava a terra, etc. Después d’un bona estona esperant, vaig vorer per fí la silueta retallada en el cel del nostre “convidat”. Algo en el teu interior es diu que et prepares que “l’acció va a començar”. L’actitut de la pobre tortola, tambè em deia que estaba a pun de viure un desenllaç difícilment oblidable. I així va ser, de sopte per la meua dreta va passar a tota velocitat el Aguiló, en eixe mateix moment la “infeliç” tortola alçà el vol tot lo que li va permetre el fil que li havia col·locat. Però la meua sorpresa va ser quan pensava que l’aguiló anava a agafar la tortola amb facilitat…, però este va i erra l’atac, se’n passa de llarg uns dos metres…!!!! Però clar ell tenia una segona oportunitat que no va desaprofitar…, i amb un fort aleteig retornà i va fer presa en la tortola. Durant mig hora va estar menjant-se a la presa i estes son algunes de les fotos d’aquell dia.

Però no va ser l’únic dia que provarem a fotografiar-lo; per que un parell de setmanes després, tornarem a intentar-ho però esta vegada no voliem emprar ningun animal viu que servira de presa (coses del “gusanito de la conciencia”…) i varem fer servir un conill mort que ens va regalar LLorens el tio del meu amic el Guti (que ja coneixeu de “Cerveses i Muntanyes”…), malgrat que era d’un color “poc natural”. El que més em va sorprendre deixe dia, no va ser que de nou baixara l’Aguiló, sino com es va comportar… per que després de mirar durant una estona al conill inert, va començar a estirar-lo d’una orella!!! Però va parar de seguida i de sopte es va fixar amb algo que havia un parell de metres cap al meu amagatall i una mica per davall. La meua sorpresa va ser majúscula quan vaig poder vorer com agafada a un Repicacanpanes o Pregadeu (Mantis religiosa) i se la menjava… Poc después va alçar el vol, anant-se’n i deixant allí al conill senceret!!!. I es que com diu el refrany “sobre gustos no hi ha res escrit”!!!!!!

Aguilò amb el conill a terra

Aguilò després d'agafar a un Repicacampanes

Salutacions a tots!!!

Pepe "el makilet"

EQUIP FOTOGRÀFIC: Càmera Canon 350 D, objectiu Conon 300 mm F/4, trípode, amagatall portàtil, xarxes de camuglatge, ensa (reclam viu o mort), fils, cordes i altres trastos.

L’ERA DIGITAL: Els Nostres Galfins

En diversos lloc de nostra Mediterrània. Anys 2006, 2007 i 2009.

Per diverses raons (totes elles positives) ens ha sigut imposible fins avuí el poder pujar una nova entrada a ULLADES NATURALS. Esperem a partir d’ara, poder disfrutar d’una mica més de temps lliure per a ser més regulars en les aportacions al nostre blog. Esperem que vos agrade esta nova entrada!!!!

Poques coses sorprenen tan al navegant que creua per la nostra costa, que vorer de sobte el bot d’un Galfí. Estos mamífers marins han estat present a les nostres aigues des de sempre; però d’un temps cap ací, cada vegada les veiem més sovint. Però quins galfins son eixos que veiem??

Tres son les espècies de galfins a les nostres aigues:
El Galfí Comú (Delphinus delphis), que contradictòriament es el menys comú de tots, per la nostra zona; el Galfí LListat (Stenella coeruleoalba) i el Galfí Mular o Marroc (Turciops truncatus) el més frecuent amb diferencia. Hem de dir que tambè hi han dos espècies més de cetàcis que malgrat que pertanyen a la Familia Delphinidae al igual que els anteriors, no les considerem “galfins” propiament dits, per tindre caracteristiques i comportament algo diferents; es tracta del Cap d’Olla negre > (Globicephala melas) i el Cap d’Olla Gris > (Grampus griseus) que tan sols tenim un avistament per cadascun.

Des de fa poc de temps el Parc Natural de Serra Gelada i el seu entorn litoral, amb la col·laboració de diverses intitucions, organismes i particulars està portant endavant varios proyectes al voltant dels galfins; principalment dins del parc, però també en les municipis adjacents (La Vila, Calp, etc).

Varios son els treballs que està dessenvolupant el parc natural:

- S’ha creat una xarxa de col·laboradors que s’anomena la RAD (Red de Avistamiento de Delfines) i que participa de tots aquestos projectes.
- El personal del parc recull totes les cites/avistaments que li son enviades, i que des de fa uns mesos es pot fer via telefònica, doncs el parc a posat a disposició dels usuaris un telèfon gratuit (900 900 580) per tal d’enviar estos avistaments. Tots els avistaments, apart de ser enviar als participants de la RAD via correu electrònic, son inclosos en un blog que s’ha creat i que es diu “Los Delfines de SerraGelada” (http://delfinesserragelada.blogspot.com/)

- El parc participa en un porjecte del Oceanogràfic d’estudi des galfins mijançant la instal·lació de micròfons o hidròfons sumergits dins les aigues del parc, que graben els “clicks” d’ecolocalització dels animals.
- I conjuntament amb Mundomar està portant-se endavant un treball de “fotoidentificació”; es a dir, tractar de individualitzar a cada uno dels galfins que poden estar vivint a les aigues del parc.

Este interés del Parc ve donat per que s’ha detectat un augment en els avistaments d’estos mamífers; i pel que pareix, està molt relacionat amb la instal·lació de piscifactories a les nostres costes. Tot açò ho podeu vorer en el blog dels dofins del parc natural. Una visiteta a este blog es molt recomanable i si vos animeu podeu formar part d’aquesta xarxa d’observadors que s’anomena la RAD per tal de contribuir amb les vostres observacions al coneixement dels nostres galfins.

Fotos de Galfí llistat (Stenella coeruleoalba) en aigues de Formentera

Fotos de Marroc (Turciops truncatus) en aigues de la Marina Baixa

El nostre agraïment a Miguel Esquerdo (patró del Juan LLoret), al DIVERDIA'09 del Parc Natural de Serra Gelada i Fran Lucha (ex-company de faena i amic per a sempre) que han fet posible la consecució d'aquestes imatges.

L'ERA DIGITAL: "Els Nostres Pingüins"

Benidorm, novembre del 2005

Tal vegada siguen els Cauets (Alca torda) <<Alca Común>> les aus que podem vorer en les nostres aigües de la mar Mediterrania, que més ens poden recordar al famosos pingüins, malgrat que els primer si que tenen la capacitat de volar i que l’han perdut els altres. I tan que la tenen…!!!, tots els hiverns venen a visitar-nos des de les seues colònies de cria situades al nord d’Europa, en llocs tan allunyat com les illes Shetland en Escòcia, el Canal de la Mancha, etc.

Però des de fa uns anys pareix que ací a Alacant, el nombre d’hivernants haja decreixcut sensiblement. Abans del 2002 era molt frecuent vorer concentracions de centenars d’individus alimentant-se en les platjes de la Vega Baixa i principalment front a la desembocadura del riu Segura en Guardamar. En els darrers anys ha sigut difícil d’observar algun au en la nostra provincia i llevat el 2006 on en Guardamar es va produir una gran concentració d’estos ocells i de manera esporàdica.

Ací a La Vila, no faltaven a la seua cita a primeries d’hivern quan entraven al moll per tal per trobar regfugi o per buscar algo que “emportar-se al bec”, per lo que era fàcil vorer-los al mes de novembre o decembre nadant pel club nàutic o cabussant-se per baix les barques de pesca al moll pesquer. Açò, desgraciadament a sigut la perdició per a varios d’ells que degut a la intoleracia d’alguns pescador de canya, que d’altra banda son totalment il·legals, doncs està prohibit pescar dins del moll, lo que els ho a costat la vida a algunes d’estes aus al nostre moll, al atrapar-los/peixcar-los amb la “cullereta” o “la rapala”.

Dessitgem que prompte tornen a visitar-nos com abans i si açò ocorreix, esperem que estos pseudopescadors els deixen tranquils; ja no per que siga una espècie protegida, sino per el simple plaer d’observar les seues evolucions baix l’aigua que ens demostren qui son realment els auténtics “pescadors del nord”.

EQUIPO: Càmera Canon 350 D amb objectiu de 300 mm; fotos realitzades a pols.