viernes, 7 de octubre de 2011

EN EL CAMP: "El Tumbing-hide"

No resulta gens fàcil definir que es la Fotografía de Natura. Podriem pensar que es simplement es una modalitat fotogràfica que es realitza al medi natural; però tendriem que definir que entenem per “medi natural”, per lo que la cosa pot complicar-se. Si busquem en l’actual “cuna del saber humà”...., en Wikipedia. diu: “La fotografía de naturaleza es una modalidad del amplio tema fotográfico que trata de enmarcar en el papel la grandiosidad de los paisajes, la fauna, la flora y los pequeños detalles”; i jo n’estic prou d’acord amb aquesta definició però amb matiços. Per exemple caldria definr que entenem per paisatge, per lo que tal vegada seria més correcta la seguent definició: “es un conjunt de modalitats fotogràfiques que mijançant variades tècniques, tracta de plasmar en imatges a tres elements protagonistes: el Paisatge natural (pot incloure elements artificials però no com a protagonista de la foto), la Fauna silvestre (o com a mínim en semillibertat), la Vegetació (sempre com a element viu) i parts, porcions o detalls d’aquestos dos darrers elements protagonistes (per exmple els estambres d’una flor o les escates del ala d’un papallona).

En aquesta foto de paisatge, malgrat que hi han el·lements artificials (edificis), el protagonisme el té el Penyal.

Nosaltres no considerem fotos de natura aquelles on les protagonistes no es troben en llibertat, com es el cas d'aquestos Muflons a Terra Natura. 

Un detall d'una fulla si que pot enmarcar-se dins de la fotografia de natura

En aquesta nova secció del blog, anirem mostrant-vos totes les "locures" que fem per tal d'aconsseguir algunes de les fotografies que apareixen en ell, explicant-vos com treballem i les tècniques que fem servir al camp, d’ahi que l’anomenem “EN EL CAMP”.


En la depuradora de La Vila i el pantà Amadori, agost de 2008 i 2011

La Fotografía de Fauna salvatge o caça fotogràfica: el TUMBING-HIDE o CUERPO A TIERRA

La fotografia d’animals en llibertat tal vegada siga la modalitat de fotografia de natura més coneguda per tots, gràcies als nombrosos documentals que podem veure a la televisió.
Per a tractar de fotografiar a un especie animal en condicions naturals n’hi han dos maneres de fer-ho: estar a l’aguait (o acecho en castellà) o al rececho (igual en castellà); es a dir, o bè esperar al animal en un lloc concret o o anar darrere d’ell; sent tal vegada aquest darrer tipu de fotografia de fauna la que encaixa millor en la definició de “caça fotogràfica”.

Avui en aquesta entrada vos descriurem una tècnica que seria un tipus d’aguait: el tumbing-hide. I vos preguntareu que “collons” voldrà dir aquest nomenet..... doncs bè la veritat es que este graciós nom està compost de la parula “hide”que prové del verb anglés to hide; que vol dir amagar; i que actualment s’utilitza a tot el mòn per tal de descriure un amagatall o “barraqueta” des d’on observar i/o fer fotos als animals, i per la paraula “tumbing” que crec que va ser inventada per algun ocurrent fotògraf espanyol, que va agafar este vocable que ja s’emprava per a descriure l’acció de “estar tirats al sofa veient la tele”, per a passar a descriu l’acció de “estar gitat a terra amb la càmera”. El millor per tal d’entendre-ho es que veieu les imatges que teniu acontinuació.

Ventajes i inconvenients d'aquesta tècnica:

- A favor
  • Les fotos al estar fetes a la mateixa alçada dels animals son més atractives visualment, doncs el subjete fotografiat no pareix estar "apegat"contra la terra que té darrere, com ocorreix quan la foto esta feta des d'una prespectiva més elevada.
  • El amagatall al ser baixet la fauna no recela tant com en altres amagatlls més alts, on el fotògraf esta assentat en una cadira.

- En contra:
  • Tan sols es pot utilitzar en llocs molt concrets que deuen ser espais oberts i amb lo més plà possible..
  • Poca mobilitat al interior lo que es tradueix en una baixa capacitat d'observar el que ocorreix al voltant de l'amagatall.

Les primeres sesions de "tumbing" les varem fer a una bassa pròxima a la depuradora i tan sols feiem servir per tal d'ocultar-nos una xarxa de camufltge. Com podreu vorer en altres imatges, obvia tambè es important portar algun el·lement per a fer més còmoda la sesió (que uno ja va tenint uns anyets...: colxonetes, esterilles, etc., la càmera l'apollavem damunt d'un coixí.




Aquestes son algunes de les fotos que varem fer:

Camallonga jove (Himantopus himantopus)

Corriolet jove (Charadrius hiaticula)

Siseta (Actitis hypoleucos)

Enguany i per tal de tindre una major mobilitat, hem dissenyat el seguent amagatall: xarxes de camuflatge, tubs de reg, piquetes per al interior dels tubs, colxonetes, esterilles, i un trípode que pot baixar fins les 17 cm d'alçada.






I aquestes son les darreres imatges d'enguany:

Varios exemplars de Siseta s'acostaven



També varem tindre als Corrioletsa prop , però no tant com esperavem

Però realment el que anavem buscant eren Agrons que haviem vist dies abans en la zona, malgrat que finalment no es varen posar "a tir", si que fotografiarem Garcetes (Egretta garzetta).




I no tan sols son les aus de tamnay gran les que s'acosten a l'amagatall

Una Coeta (Motacilla alba) acaçant mosques



Per tal d'acabar aquesta entrada al blog que millor que vorer-nos "el cuerpito" en moviment....


video

 Esperem que aquestes entrades de "en el camp" vos serveixquen per fer-vos una idea de com "treballem" al camp i que vos haja resultat entretinguda.


Salutacions de Pepe el makilet

Equipo: Canon 350 D, Canon 300 mm, Canon 18-55 mm, Canon compacta (video), trípodes, xarxes i teles de camuflatge, etc


3 comentarios:

DEIXA EL TEU COMENTARI