martes, 16 de noviembre de 2010

L'ERA DIGITAL: "L'Aguiló de l'Almisserà"

En l'Almisserà, durant l'hivern de 2007 a 2009

En setembre de l’any passat varem fer una entrada al blog que es deia “l’Aguiló del riu” fent referencia a que varem fer el seguiment fotogràfic d’aquesta rapinyaire en el riu Amadori. Doncs bè, com es lògic pensar, no tans sols podem vorer esta espècie en este lloc concret, sino que al llarg del terme de La Vila son varios els punts on es relativament fàcil disfrutar del seu vol. Un altra d’aquestes zones es l’Almisserà. Com es frecuent en esta espècie sempre busca àrees obertes i amb poca vegetació.

Com la zona del riu era massa transitada, varem estar buscant un altre punt per tal de fotografiar-lo, i el varem trobar a uns bancals abandonats de la partida de l’Almisserà, quan un dia del mes desembre de 2007, vaig vorer a uno d’ells parat en un atmetler. Des d’aleshores, tinc una cita amb ell (o ella...) tots els hiverns, que es quan torna a visitar-nos.

Sempre hem seguit la mateixa forma d’actuar per tal de tractar de fotografiar-lo. Primer localitzem la zona per on sol volar. Busquem un arbre de referencia per tal de atraure-lo a ell mijançant algo de carn, generalment carcasses de pollastre que molt amablement ens “cedeix” Carnisseria Tomàs Llorca i més concretament el meu bon amic Jaume “el Guti”, però tambè el seu germà Llorens. Primerament els situem dalt de l’arbre per a que puga vorer el regalet i una vegada ja sabem que ve a per el seu esmorsar, el col•loquem a terra nigat a una piqueta.

L’hivern passat esta costum de deixar carn en el camp em va costar una xicoteta discusió amb un vei de la zona, que deia que el seu gos s’havia enverinat amb la carn que jo havia deixat..., cosa que no em va sentar massa bé, doncs carn més fresca que eixa, ninguna!! acabadeta de tallar...i si no que li ho diguen al Guti “la llanda que li done...”; per lo que li vaig dir que podria haver-li sentat mal, menjar òssos per mai enverinar-se....; des d’eixe moment la retirem del camp al dia següent. No vulc que per la meua culpa es cree un sentiment de rebuig contra ninguna espècie sino tot el contrari, amb aquest blog el que tractem es d’apropar-vos una mica més al mòn natural, per que coneixer el que ens rodeja, pot ser ajude una mica a la seua conservació.

Esperem que vos agraden!!!













Foto del dia 31 de desemmbre de 2009, quan vaig convidar a que vingueren a "afotar" a l'Aguiló, Toni "Saraguei" (al centre, el de la cornamenta) i David Banyuls (esquerra), autor del video que teniu ací baix i que va poder fer eixe dia gràcies a la nova Canon 7D que s'acabava de comprar; si es que alguns tenen una sort....



Salutacions de Pepe "el makilet"



2 comentarios:

  1. Felicitats pel reportatge i done fe d'ell perque t'he vist nombroses vegades a l'Almisserà amb el hide i supose que són hores de dicació que han donat molt bon resultat.
    Les fotos són espectaculars!!
    Segurament l'Aguiló s'enverine abans que el gos de la merda del seu amo!!
    Salutacions!!!

    ResponderEliminar
  2. Enhorabona pel blog i gràcies per compartir coneixements amb els demés.
    Des de fa temps que tinc ganes de fotografiar un àguila i les vostres explicacions poden servir-me d'ajuda.
    salutacions.

    ResponderEliminar

DEIXA EL TEU COMENTARI